L’“ARSENAL” de Nacho Bolea a La Casa Amarilla

Arsenal: S'aplica a un conjunt nombrós de certes coses útils, eines, dades, notícies o coneixements, o al lloc on estan o on s'obtenen. Aquesta és l'accepció del terme que prefereix Nacho Bolea, al triar-la per titular la seva exposició individual a la galeria / llibreria La Casa Amarilla, que es pot veure des del 18 d’abril fins al 3 de juny. Bolea no vol obviar l’accepció que identifica arsenal com a dipòsit d'armes i municions. De fet, l’artista treballa, des de 2013, en la sèrie Armes de Joguines amb el propòsit de desactivar aquestes armes, transformant l'amenaça i el perill inherent en elles en joguines de quimeres utòpiques que no amaguen el paisatge ferit de la guerra. “Hem de permetre que les imatges atroces ens persegueixin”, deia Susan Sontag, convençuda com estava que encara que no aconsegueixin arribar a la major part de la realitat a què es refereixen, compleixen una funció essencial: això és el que els éssers humans s'atreveixen a fer i potser s'ofereixin a fer, amb entusiasme, convençuts que estan en el camí just. I Nacho Bolea ho mostra amb els seus acoblaments, collages i objectes. Els desastres de la guerra obren la seva exposició, per no oblidar, perquè com va escriure Sontag “recordar és una acció ètica i la memòria és l'única relació que podem sostenir amb els morts”. A Nacho Bolea no li fan por ni les ombres ni les ruïnes, i així pot donar a veure, amb la companyia d'escriptors com Arno Schmidt, Gustav Meyrink, Hans Lebert o Rainer Maria Rilke. A la imatge, fragment de l’obra “Pistola pocket. Modelo Sanitas", 2014, de Nacho Bolea.