Del 21 al 23 d'abril de 2017 tindrà lloc la vuitena edició de la Fira Internacional de l'Edició Contemporània. Serà a l'Arts Santa Mònica, a Barcelona. Les edicions Sicart, a la Plaça Anselm Clavé, 3, de Vilafranca del Penedès, treuen nou volum, Arqueologia de la Galeria "133 documents arqueològics. 2000-2017", amb un tiratge de 5 exemplars a 1500 euros cadascun. Una manera de presentar la Galeria Sicart a través d'una selecció de documents. El volum, que es presentarà per primera vegada a Arts Libris 2017, ve a engrossir la col·lecció de llibres com 33 postals des de l'edició crítica. Varis autors que varen realitzar 33 comissaris d'art. En aquest nou volum, es parla del passat. Targetes d’invitació a les mostres, fotografies d’exposicions i fires, catàlegs, articles a revistes i diaris, correspondència, documents… Un arxiu del que queda d’aquests 11 anys de galeria. Una reflexió del que ha estat la trajectòria de la galeria a través de les restes materials conservades. Volem centrar el pensament en la galeria d’art. Què ha estat? Quina és la seva funció? Què és el que fa possible que la pugui realitzar? Què ho dificulta? A través dels documents “arqueològics” podem reflexionar sobre els canvis en l’entorn de les galeries: avui són obsoletes algunes idees d’èxit de fa 11 anys, i no estan clares les idees per a l’èxit per als propers. Aquesta és només la part fins ara visible, pública, de la galeria. Semblaria que amb això n’hi hauria prou per seguir-ne la trajectòria. Però segurament amb tota aquesta informació no es podria deduir què és el que realment ha passat durant aquests anys. Qüestions com ara com ens vam relacionar les primeres temporades amb Hangar, com un article de Jaume Vidal Biosca al diari El País influeix perquè decidim obrir tot el cicle Gargots dedicat al dibuix i la seva repercussió amb les noves tecnologies, com van influir els reiterats refusos dels comitès de la fira Arco a la decisió d’ampliar el nostre horitzó de les fires als Estats Units i Llatinoamèrica, -una decisió que va servir perquè el 2008 ens atorguessin el Premi del GGAC a la Projecció Internacional de la galeria-, el perquè de cicles com De Col·lecció, -30, de Vilafranca Contemporània; com una successió de robatoris marca la manca d’informació d’algunes temporades… A través dels documents privats volem mostrar l’altra cara de la galeria, la documentació que l’ha fet possible: altes i baixes, relacions amb l’ hisenda pública i altres organismes, contractes de treball, denúncies per robatori, notificacions d’acceptació i rebuig a fires, factures de compres , vendes i despeses ; subvencions, tràmits d’importacions, cessions d’obres a museus, notificació del Premi del GGAC i el seu guardó, contractes amb clients, correspondència amb altres galeries i amb els col·leccionistes… Volem deixar de banda, per ara, la documentació i relació amb els artistes, i les implicacions afectives –molt importants a l’hora d’haver pres certes decisions- que potser podran formar part d’una altra exposició.