Andorra Land Art es consolida

Després de tancar la primera edició de la Biennal Internacional Andorra Land Art (ALA), que es va celebrar del 10 de setembre al 10 d’octubre del 2015, el seu comissari, Pere Moles, dissenyador i soci fundador de Reunió de Papaia, organitzador del projecte, feia balanç de l’esdeveniment i declarava el següent a les pàgines d’aquesta revista: “Si es tractava d’engegar una biennal que en les pròximes convocatòries pugui esdevenir un referent del Land Art a tot Europa, amb la primera edició s’han posat unes bases molt sòlides, tant pel que fa a la ciutadania andorrana com a la incidència en el món artístic: d’una banda, la representació d’artistes nacionals ha estat potent i reveladora de gran talent, i, de l’altra, la participació de diversos artistes consolidats d’altres països ens permet escampar fàcilment l’èxit de la primera edició més enllà de les nostres fronteres, fins i tot en països on el Land Art té una tradició i un arrelament més profund.” La segona edició d’ALA, que amb aquests bons resultats estava assegurada, se celebra ara, del 28 d’abril al 28 de juliol. Un canvi de dates i una proposta que s’allarga més en el temps i que explica l’interès de les institucions locals. “En la decisió –afirma el comissari– van confluir interessos que han estat de gran utilitat per tancar dates. D’una banda, ens ho va demanar Andorra Turisme, una de les institucions que més ha cregut en el projecte, ja que aquestes dates encaixen millor amb els seus plans de promoció del país. D’altra banda, ens va semblar que són els millors mesos per gaudir de la natura. És el moment de més esplendor, on tot torna a néixer, amb dies més llargs i càlids. A més, coincideix amb les darreres setmanes del curs escolar, que és quan més fàcilment es poden programar sortides. Cal recordar en aquest sentit que per nosaltres és fonamental el projecte de mediació pedagògica que té lloc a la Zona Ras, al llac d’Engolasters, on aquest any volem que participin uns mil cinc-cents escolars.” Intervenir en el paisatge. La biennal torna a intervenir en el paisatge del Principat amb peces site-specific, art efímer i degradable. ALA difon i dona un any més valor al patrimoni natural i cultural d’Andorra, amb un gran ventall d’activitats gratuïtes i accessibles a tots els públics. “Tot plegat emmarcat en un escenari de faula que és Andorra i amb la missió clara de construir un paisatge contemporani i d’interpretar de manera diferent un lloc, un territori, un país. Darrere de tot plegat –argumenta Moles– hi ha un fet que, de tan genuí que és, ens apassiona: gaudir i fer gaudir la gent de la creació artística.” Si en l’edició anterior 30 artistes de 9 països desenvoluparen els seus projectes al país dels Pirineus, enguany el nombre de creadors i territoris representats és molt semblant. Segons el comissari, “hem rebut més propostes, gairebé un centenar, de les quals s’han seleccionat finalment cinquanta. Destaca com l’any passat el nombre d’artistes andorrans –vint en aquesta edició–, alguns dels quals repeteixen”. A més, subratlla “la forta aposta per la biennal d’una de les col·leccions d’art contemporani més importants d’Europa. Es tracta de la col·lecció de la Fundació Sorigué i el seu suport entusiasta a la nostra iniciativa, que ara es concreta en la cessió d’obra dels artistes de prestigi internacional Julio Vaquero, John Davies, Marilène Oliver i Frabrizio Corneli. Aquests, juntament amb l’obra d’altres autors com ara Demo, Toni Cruz o la iraniana Shirin Abedinirad, faran que durant tres mesos la Fàbrica de la Llana [tancada al públic i abandonada des de fa molts anys], situada a la part alta d’Escaldes-Engordany, sigui un veritable centre de referència internacional quant a art contemporani”. El Camí dels Drets Humans. El nombre d’ubicacions és semblant al del 2015 i les set parròquies, els set municipis del país, tornen a implicar-s’hi activament amb la cessió d’espais per a les obres seleccionades o sent el marc d’activitats incloses en el programa de la biennal. Juntament amb la Fàbrica de la Llana, un dels altres eixos és el Camí dels Drets Humans, amb què es vol retre homenatge als refugiats que van agafar la “via andorrana” que travessava els Pirineus a la recerca de la seva llibertat. En aquest camí interparroquial de trenta quilòmetres es despleguen una vintena d’obres. Actualment la via s’està promovent com a Camí saludable dels Drets Humans d’Andorra pel Ministeri de Salut del Govern i els Comuns, amb el suport de l’OMS, que ha lloat el caràcter transversal i la simplicitat d’aquesta iniciativa que uneix la promoció de l’exercici físic saludable, la difusió del patrimoni d’Andorra i el respecte pels Drets Humans. “Un tercer eix de la biennal –explica Moles– és la zona coneguda com a Miradors, a la parròquia de Canillo, al costat del recentment inaugurat Mirador del Roc del Quer i de l’obra de Jorge Dubon Estructures autogeneradores, on es poden visitar fins a vuit obres més”. “Som”, de Marc Sellarès. I, per acabar, algun imperdible? Moles ho té clar i dispara: “Es parlarà molt del mural de grans dimensions, Som, que Marc Sellarès està preparant per situar a la tartera de Carroi, dins l’eix del Camí dels Drets Humans. És una obra gegantina de milers de metres quadrats de superfície que vol retre homenatge als exiliats, especialment als nens, que cada any fugen de la guerra i la barbàrie”. I hi afegeix: “Crec que serà molt ben valorada la mostra de Joel Santos, que el 2007 guanyà un dels primers premis, el de natura, del World Press Photo i que l’any passat va ser considerat el millor fotògraf de viatges del món.” La segona part de l’ALA arriba amb força.