“Forensic Architecture. Cap a una estètica investigativa”, al MACBA

Eyal Weizman (Haifa, 1970) va crear el 2010 l’agència d’investigació Forensic Architecture (FA), amb seu a Goldsmiths, Universitat de Londres, que reuneix arxius de proves sobre els conflictes contemporanis i crea noves metodologies d’anàlisi com a forma d’intervenció política en el terreny dels drets humans. Està integrada per un equip multidisciplinari d’arquitectes, artistes, activistes, científics, advocats i cineastes que treballa per destapar la violència d’Estat confrontant fets amb relats oficials. Amb aquest fi expandeixen l’arquitectura més enllà dels seus límits disciplinaris. A l’arquitectura, entesa com a «plàstica política» que pren els edificis com a sensors que acumulen informació en la seva deformació material, li plantegen el repte d’incorporar les pràctiques forenses. Per exemple, en les guerres que han esdevingut un conflicte urbà, el núvol fruit d’una bomba es considera com un edifici en estat gasós. Es compon dels materials que contenia aquest edifici (formigó, guix, teixit, restes humanes...) i aporta informació molt valuosa per sintetitzar els esdeveniments en l’espai i en el temps. Mitjançant maquetes, anàlisi de vídeos, noves tecnologies, cartografies interactives i altres recursos, reconstrueixen els fets de manera independent o a petició de diverses ONG, entre d’altres, Amnistia Internacional. Els atacs de drons nord-americans a la frontera entre el Pakistan i l’Afganistan; la presó de tortures de Saydnaya, a Síria; la batalla de Rafah, a l’extrem sud de la franja de Gaza, el 2014 –que va tenir en els vídeos filmats per la població autòctona la prova més important– o la investigació sobre els drets de la natura i dels animals i el límit que els separa de l’ésser humà, són alguns dels casos que han tractat. L’arquitectura forense es pot entendre, a més, com la creació de fòrums o tribunals. Aquests últims no existeixen necessàriament abans que es cometi el crim, sinó que sovint es funden després de tenir-ne les proves. Quan la via judicial s’esgota o és inaccessible, altres fòrums en l’espai públic es fan necessaris, per exposar les pròpies conclusions a través de mitjans de comunicació, assemblees de l’ONU, reunions d’activistes o exposicions en museus. Aquesta «estètica forense» inclou una atenció detallada a la imatge, el marc, el detall... Totes les persones de FA que parteixen de l’art aporten un tipus de sensibilitat i atenció que ajuda a descodificar les imatges; són especialistes en formes i fets visuals, i tenen capacitat per comprendre i plasmar els signes visuals. La idea de veritat que es persegueix no és positivista, sinó la d’una veritat que es construeix pragmàticament amb tots els problemes de representació. La producció de proves depèn de l’estètica, de la presentació i de la representació. «El propòsit de FA és servir-se de l’estètica com una manera d’intensificar el procés d’investigació mitjançant l’obertura dels sentits i l’increment de la nostra sensibilitat respecte a l’espai, la matèria, els relats o les imatges.» L’exposició Forensic Architecture. Cap a una estètica investigativa es pot veure al MACBA des del 28 d’abril fins la 15 d’octubre.