"The Opening" a la galeria Michel Haas amb Rubert, Alcaraz i Tàpies

Obria el número 77 de Bonart una portada inquietant i eròtica, obra de l’artista català Gino Rubert (Ciutat de Mèxic, 1969). Dues noies precioses de pell grisa, magrejant-se, seduint-se tal vegada, dins d’una piscineta d’hidromassatge en forma de calavera en una terrassa de l’hotel Palm Tree, i de fons un mar agitat, fosc, i un cel de capvespre lila. Decoren l’escena les bombolles que omplen la pintura de so i que donen el títol a l’obra: Vanitas IV Bubbles (2016). Obres sincrètiques Les pintures de Rubert no deixen lloc a la indiferència. Hi ha vanitat, erotisme, frugalitat, sofisticació, però també tendresa, patiment, complicitat, i sobretot hi ha un gran sentit de l’humor. Les cares hiperrealistes, que de fet són fotografies (trobades, comprades o fetes) són un únic vincle amb la realitat, la resta –cos, context, atmosfera– és tot fantasia. Les seves obres són tan sincrètiques com el país que el va veure néixer. Contemplar una pintura de Rubert és fer un exercici d’història de l’art i trobar-hi alguna cosa de Van Eyck, de Vermeer, de Fra Angelico, del Bosco, de Balthus, de Rousseau, de Leonora Carrington... però amb marca, estil i humor summament propis. Col·lectiva amb Alcaraz i Tàpies Exposa aquests dies (del 29 d’abril al 3 de juny del 2017) a la galeria Michel Haas de Berlín, en una mostra col·lectiva amb dos catalans més: Jordi Alcaraz (Calella, 1963) i Antoni Tàpies (Barcelona, 1923-2012). Rubert hi presenta obra singular: The Opening. Es tracta d’un tríptic en horitzontal de grans dimensions (280x350) replet de personatges i també de quadres d’ell mateix. Quadres dins del quadre, exposició dins de l’exposició. Pintures seves com ara El nudo, La gatita, Vanitas V, El columpio, True Love o Take This Waltz o Birds of Paradise hi són presents per partida doble (dins i fora del quadre) i fins i tot una pintura original ha mutat en escultura. The Opening és un joc de realitats o mons possibles o mons desitjats. Tríptic amb 80 convidats La festa d’inauguració té més de 80 convidats, comptant que el mateix Gino hi surt dues vegades. L’acompanyen, per descomptat, amics i familiars i els seus col·legues d’exposició, Alcaraz i Tàpies; també el galerista que l’acull a Berlín, Michel Haas, com una criatura, agafat a la cama de Tàpies; col·leccionistes catalans com ara Lluís Bassat, amagat rere l’escultura de Les esclaves, o Vicenç Martí; el comissari del pavelló català a Venècia, Roc Parès, que porta una estelada tatuada al cap; el cineasta Albert Serra; el director d’Ajoblanco, Pepe Ribas, i també s’ha regalat la presència d’artistes de referència per ell mateix, com ara Duchamp; Frida Kahlo, que balla; Tamara de Lempicka, que pensa; Egon Schiele; Gerhard Richter, o Balthus. A la festa no falten sexy girls trobades en pàgines eròtiques, ni hi falta la seva gata Myriam. I també, arribant tard a The Opening, la bella senyora de mirada asimètrica retratada per Petrus Christus al Cinquecento, que baixa del cotxe. Benvinguda tu també al jardí de les delícies o a l’àtic de les vanitats. A la imatge, The Opening. Invitats. Gino Rubert.