Isidre Manils exposa al Palau de l'Abadia

L'exposició Ficcions d'Isidre Manils, dins el programa Itiner'Art de la Fundació Vila Casas convida a la inauguració que tindrà lloc el dia 6 de maig del 2017, a les sis de la tarda, al Palau de l'Abadia de Sant Joan de les Abadesses. L'exposició es podrà visitar fins al 16 de juliol de 2017. Pintor i professor de l'escola Massana de Barcelona, i inesgotable font de recursos estilístics propis, Isidre Manils manipula la realitat a través de vels i transparències, pinzellades a manera de capes de llum difuminades que encenen la significació de la seva obra. La recerca de "la mirada cinematogràfica de la pintura" és una de les constants de la seva llarga trajectòria i aquests vincles amb el setè art, tan presents en la seva producció, fan que les seves obres s'obrin a aquest llenguatge, dibuixant un nou i original horitzó creatiu. Autor d'una obra que centra el seu imaginari en el cel·luloide, Isidre Manils projecta narratives visuals d'universos aparentment inconnexos i oberts a construccions mentals definides per la percepció de l'espectador. Poètiques pictòriques disposades aleatòriament sobre el llenç i que recorren de forma subtil els interiors íntims de la memòria. La intuïció del lloc habitat, ombra d'una presència; les portes que obren i tanquen el nostre esdevenir existencial, la intensitat cromàtica —de la qual es desprenen les textures sempre sensuals dels teixits— o la seducció d'una paraula de neó invertida que alerta de les vicissituds de l'inframón, construeixen la veu d'un compilador d'imatges que furga en els intersticis de la vida quotidiana. Un lloc on s'estableix una paradoxal connexió entre el bell i el sinistre —títol que referencia el llibre homònim d'Eugenio Trias—, on el filòsof exposa la interdependència entre ambdós conceptes. El sinistre, condició i límit del bell —la seva presència és imprescindible al mateix temps que trenca l'efecte estètic—, i que, per tant, només pot fer-se present des de l'ocultació, es manifesta en el pressentiment d'un gest amagat, en les ombres esvaïdes d'un cos inert, en el silenci d'un passadís abocat a l'abisme o, inclús, en l'absència de la pinzellada, la qual remet a la imatge projectada en la pantalla. Són molts els escrits que sobre aquest tema s'han dedicat a l'autor —sobretot arran de les dues exposicions retrospectives celebrades el 2008, al Museu de Sabadell, on viu i treballa, i al Museu de Mollet—, i són moltes, també, i interessants i suggeridores, les interpretacions proposades sobre el seu treball.