L’art, aquell exercici experimental de la llibertat

El brasiler Mário Pedrosa (Pernambuco, 1900 - Rio de Janeiro, 1981) és un dels pensadors llatinoamericans més importants del segle XX. La seva tasca, tant en el camp de la crítica d'art com en el de la política, va ser crucial per al desenvolupament de la cultura del Brasil dels anys posteriors a la Segona Guerra Mundial, una època en la qual l'optimisme i el creixement en l’àmbit social van ser acompanyats d'una gran experimentació artística. Com a activista polític i crític d'art, Pedrosa va participar activament als principals debats que es van plantejar en l'àmbit de l’estètica internacional des dels anys 30 fins a inicis de la dècada de 1980. Es tracta, sens dubte, d'una figura clau per entendre l'art brasiler i llatinoamericà de la segona meitat del segle XX, tant per la influència directa que les seves idees i posicionaments van exercir en molts artistes de l'època, com per l'important paper que va exercir en diversos espais i projectes institucionals, des de la Biennal de São Paulo i el Museu de Arte Moderna de São Paulo fins a l'emblemàtic Museu de la Solidaritat del Xile de Salvador Allende, o l'Associació Internacional de Crítics d'Art (AICA). Pedrosa encarna el paradigma de l'intel·lectual compromès amb el debat sobre el futur de la societat tant en termes culturals com polítics malgrat ser una figura encara poc coneguda a Espanya. Per això, el Museu Reina Sofia divulga la seva trajectòria crítica i reivindica la seva figura mitjançant aquesta exposició. S'hi reuneix una selecció d'unes 200 obres, entre les quals s'hi inclouen pintures, gravats, fotografia, pel·lícules i llibres de 41 artistes brasilers i internacionals acompanyades de diversa documentació. La mostra planteja un recorregut entorn als nuclis de les preocupacions artístiques que Pedrosa va abordar en diversos moments de la seva producció intel·lectual, a través del treball d'una sèrie d'artistes amb propostes formals, competències tècniques i posicionaments teòrics molt diferents a les seves. Pedrosa s’hi va interessar i en molts casos va ajudar a impulsar les seves carreres. De fet, recolzava una àmplia gamma d'expressions artístiques, des del realisme social fins a l'abstracció més racional, des de l'art dels nens i fins a autors situats en els marges de la societat, com els considerats malalts mentals. Des de figures internacionals avui consagrades, com Alexander Calder, Giorgio Morandi o Paul Klee, fins als principals representants de l'abstracció geomètrica i el neoconcretisme brasiler (Lygia Clark, Ivan Serpa, Lygia Pape, Hélio Oiticica ...), passant per creadors que no encaixaven en l'oficialitat artística de la seva època. El pensament artístic de Pedrosa es basava en un agut anàlisi de la psicologia de la forma, de com l'artista troba un llenguatge formal per expressar-se, i l'espectador, per la seva banda, rep i processa aquesta informació. Pedrosa parlava de l'art com una "necessitat vital", com un impuls de comunicació inherent a tot ésser humà. El títol de la seva tesi doctoral De la naturalesa afectiva de la forma en l'obra d'art, escrita el 1949, resumeix aquests interessos per unir la forma i l'afecte. Pedrosa va pensar l'art com "l'exercici experimental de la llibertat". El seu treball va aportar un model de crítica obert i plural. Si, per a ell, l'afecte ve abans de la raó, la voluntat creadora de l'art plantejava la possibilitat d'una revolució en la sensibilitat de la humanitat i, per tant, en la seva organització social. L’exposició Mário Pedrosa. De la naturaleza afectiva de la forma es pot veure a la planta tercera de l’Edifici Sabatina del Museu Reina Sofia de Madrid, del 28 abril al 16 octubre de 2017.