Els deliris cromàtics d'Arancha Goyeneche a la Galeria Gema Llamazares

La Galeria Gema Llamazares, c/Institut, 23 de Gijón presenta Caprichos cromáticos d'Arancha Goyeneche del 5 de maig al 30 juny. 

La reinterpretació de la pintura com a matèria artística fonamenta l'estímul creatiu d'Arancha Goyeneche. Per a això utilitza materials tradicionalment aliens a aquesta disciplina, sobretot aquells provinents del món industrial, com vinil adhesiu, PVC, fotografia, fluorescents o projeccions, entre d'altres. Tot i que es qüestioni el suport pictòric, en tot el seu treball batega una defensa íntima de la pintura, una dualitat entre tradició i modernitat que respecta en el fonamental els postulats clàssics de la creació artística. En aquest sentit, l'artista tracta de mantenir viva la recerca dels valors de la pintura tradicional de perspectiva, color, veladura, llum, volum i il·lusió de moviment mitjançant la superposició successiva de capes de color juntament amb materials de diferent naturalesa. Una de les qualitats de l'obra d'Arancha Goyeneche és el seu caràcter instal·latiu. En ocasions, el mur es converteix en un gran llenç blanc on s'expandeix tot el material fragmentat, convertint la pràctica pictòrica en un treball gairebé escultòric, ple de relleu i moviment. Altrament, l'ús de llum cromàtica mitjançant fluorescents provoca que els límits físics de l'obra siguin encara més imprecisos, expandint també el color a través de la sala, els sostres, el terra per finalment imposar-se sobre l'espectador. Per tot això podríem parlar més d'espai pictòric que superfície pictòrica. A més a més d'estudiar el concepte i la pràctica pictòrica fora dels seus suports tradicionals no cal oblidar que el treball de Goyeneche està íntimament unit al paisatge viscut com una experiència vital, bàsica i necessària. La seva obra està traspassada per la inspiració paisatgística, per una intervenció de la naturalesa basada en l'abstracció, movent-se en el terreny de les sensacions i les emocions, fins a construir una reinterpretació vitalista de la realitat plena d'evocacions i oberta a la interpretació de l'espectador. Aquesta obra sorgeix a partir de l'experiència directa amb la natura, dels seus cicles vitals, de l'observació de les petites coses que passen inadvertides i que són invisibles a la nostra forma actual de vida tal com estem acostumats en un món tan artificial i tecnològic . Per tot això el títol de la mostra està carregat de sentit. L'artista presenta a la galeria Gema Llamazares una selecció de treballs realitzats en els últims anys fins a l'actualitat. Podrem veure l'obra Sticked painting que va començar a treballar el 2012 i que encara segueix en procés de desenvolupament. Es tracta d'una peça l'origen es troba en l'estudi de la taulelleria mudèjar, concretament la que es troba a la casa Pilat a Sevilla. L'artista no pretén fer cap reproducció fidel del azulejado, de les seves formes i geometria, ni tampoc utilitzar la mateixa tècnica ceràmica amb la han estat realitzats. El que li interessa és construir i interpretar una visió contemporània del conjunt, de les sensacions que produeixen, i tot això traslladar-lo a un llenguatge plàstic i coherent amb la seva pròpia trajectòria artística. Moltes d'aquestes unitats modulars, que ja de per si són petites obres pictòriques en miniatura, les ha tret del context en què van ser concebudes, portant-les a una altra escala, donant-los un altre significat i adaptant-les a altres solucions tècniques. D'aquí va sorgir la sèrie Petits paisatges, peces de 30 x 30 x 6 cm, que porten per subtítol Maquetes per a peces impossibles. Es tracta en aquest cas de petits apunts o esbossos que possiblement seran el germen d'obres futures. A l'exposició també es pot contemplar la sèrie Paisatges fragmentats el protagonista indiscutible és la llum mitjançant l'ús de fluorescents de colors. Es pot dir que són estructures esculto-pictòriques realitzades amb vinils autoadhesius sobre PVC i fluorescents. A través de la suma d'un terminacions tall-industrials, de llum artificial i d'abstracció, l'artista procura recuperar sensacions pròpies d'una Naturalesa sempre canviant. Es tracta d'un recorregut meteorològic i temporal que apel·la al que són experiències comunes i compartides. A la imatge, obra de Arancha Goyeneche.