Anna Garcia i Yurian Quintanas a Art Photo Barcelona de la mà d'Escalera de Incendios

La IV edició d'Art Photo Barcelona converteix del 5 al 7 de maig a la ciutat en epicentre de la creativitat feta imatge, un cap de setmana de trobada amb artistes, galeries i projectes de talents nacionals i internacionals de l'àmbit de la fotografia. La Fundació Enric Miralles, Passatge de la Pau, 10 de Barcelona, acull aquesta fira en què Escalera de Incendios estarà representada per l'exquisit treball dels artistes Anna Garcia i Yurian Quintanas. Anna i Yurian sota el mateix sostre, omplint-lo de relats sobre l'espai i l'ésser humà, en contínua construcció, ple de petjades, en el qual es formen mons o deixen rastre d'existències. És una fotografia serena, íntima i delicada que convida a reflexionar. El treball d'Anna García fa reflexionar sobre l'essència de l'ésser humà, sobre interessos i motivacions, parla sobre la identitat arrabassant el retrat directe, convidant a generar les nostres pròpies lectures a partir del simbolisme dels objectes i dels espais. AL'espai acull i comprèn les diferències de cadascú, s'impregna de la presència del que passa per ell i la manté efímera o eterna, depèn de si coincideix amb el tret d'Anna. Retrats d'absències en racons oposats, el mapa amb senyals que indiquen el trajecte de qui un dia va estar, empremtes del passat que van iniciar un futur. Per a Yurian Quintanas cada llar és un món en si mateix. Cada membre d'aquest petit món, és com una lluna. Un satèl·lit vinculat al seu entorn a través d'una força gravitatòria molt concreta. La mínima variació en l'estat de qualsevol d'aquests elements pot afectar considerablement l'estabilitat del planeta i, en conseqüència, la percepció que els seus habitants tenen d'ell. Para fer aquest projecte va existir una única norma, totes les fotografies havien d'estar fetes dins dels límits d'una casa, la de l'artista. A partir d'aquesta única directriu, Yurian va començar a fotografiar els espais, els objectes domèstics i als seus habitants. Però a mesura que anava acumulant imatges, sentío la necessitat de transformar tota aquesta realitat tan palpable i evident, adaptant-la al seu discurs, i així parlar no només del que és tangible, sinó també del que no veiem. A la imatge, "Smiling Man" de Yurian Quintanas.