Les friccions adolescents arriben al Bòlit

Bòlit_LaRambla, Rambla de la Llibertat, 1 de Girona presenta del 6 de maig al 4 de juny a la Sala Fidel Aguilar Wireless: f(r)iccions d’adolescència  que recull els resultats de la cinquena edició del projecte educatiu Bòlit Mentor amb obres de les artistes Laura Llaneli, Laura Torres i Irena Visa. La comissària i mentora ha estat Alicia Kopf. El programa anual Bòlit Mentor es porta terme en col·laboració amb els instituts de secundària Santiago Sobrequés i Carles Rahola de Girona i Josep Brugulat de Banyoles en una aposta per la creativitat en l’àmbit educatiu. Les tres artistes visuals, seleccionades per concurs, s’han introduït en els centres i han treballat amb grups d’estudiants un projecte artístic compartit, mentre que la comissària de l’exposició ha fet l’acompanyament integral de l’experiència, sent mentora dels artistes, i fent de mediadora entre el centre d’art i el centre educatiu, entre la proposta artística i el públic. Aquesta cinquena edició ha estat dirigida per l’artista i escriptora Alicia Kopf (àlies de Imma Ávalos, Girona, 1982) i les artistes, triades en convocatòria pública, són Laura Llanelli (Barcelona, 1986), que ha desenvolupat el seu projecte a l’institut Santiago Sobrequés i Vidal; Laura Torres (Marratxí, Mallorca, 1990) a l’institut Carles Rahola i Irena Visa (Girona, 1985) que ho ha fet a l’institut Josep Brugulat. La proposta temàtica proposada per Alicia Kopf s’articulava entorn de la idea i representacions de l'adolescència a través d’una exploració del món "teen", en la qual els adolescents tinguessin un paper de col·laboradors i alhora protagonistes del relat artístic i expositiu. Wireless: f(r)iccions d’adolescència parteix, en paraules de la comissària, del paral·lelisme entre el terme wireless (connexió sense fils) i el procés d’emancipació vist com un allunyament progressiu del vincle físic més originari: el cordó umbilical. En ella es mostra l’adolescència com el moment de definició d’una identitat individual a partir de l’entrada als imaginaris de la comunitat triada, sovint de base estètica, formant noves relacions que van més enllà de les merament virtuals. Però, sobre tot, com a moment de connexió a un wireless afectiu; moment paradigmàtic de les friccions amb la realitat i de cerca d’una tribu, la família escollida. A la instal·lació fotogràfica i de vídeo Acte de fe, Irena Visa boicoteja la idea de veracitat en la constant autorepresentació que projectem a través de les xarxes socials, subvertint així els conceptes d’autobiografia i correspondència amb la realitat. Laura Llaneli, a Shut Up Stand Up, utilitza premisses de l’estètica de diferents corrents dels seixanta setanta com la performance, Fluxus, la idea de silenci de John Cage o la música minimal americana i les fusiona amb estètiques teen actuals com el trap i fenòmens virals com el mannequin challenge. Laura Torres treballa amb les ficcions postapocalíptiques com a creadores de nous mites fundacionals: a la seva peça de vídeo A314 un grup d’adolescents sobreviu a la catàstrofe en un institut de secundària del futur; les bases d’una nova civilització quedaran en suspens. A la imatge, fotografia del projecte  Shut Up Stand Up de Laura Llaneli (2017).