Lluís Lleó, primeres pintures a Park Avenue

El pintor Lluís Lleó (Barcelona, 1961) col·loca a la via pública de Nova York cinc grans blocs de pedra pintats. La instal·lació és fruit de la col·laboració entre The Fund for Park Avenue, la Galeria Marc Domènech, l’Instituto Cervantes, l’Institut Ramon Llull, Banc Sabadell i Indus. Artistes com Jean Dubuffet, Robert Indiana i Niki de Saint Phalle han mostrat amb anterioritat les seves escultures. Ara, amb Lleó, és la primera vegada que s’exposen pintures. L’obra de Lleó forma part de diverses col·leccions internacionals, com la del Museu Nacional Centre d’Art Reina Sofía (Madrid), la Morgan Library (Nueva York), el Nagoya Art Museum (Japó), el Pérez Art Museum (Miami), la Col·lecció de la Fundació Bancària ”la Caixa” i la Col·lecció Banc Sabadell. La instal·lació Morpho’s Nest in The Cadmium House es pot veure a Park Avenue, a l’altura dels carrers 52 i 56, de Nova York, de maig al 31 de juliol de 2017. De forma paral·lela, una exposició a l’Institut Cervantes de Nueva York (211 E 49th St) reuneix, del 5 al 9 de maig, els dibuixos preparatoris i altres peces del projecte, així com algunes teles. Robert Hughes, gran amic i col·leccionista de l’obra de Lleó, va escriure l’any 2002: “Pertany a una família de pintors. El seu besavi Joan decorava els sostres de les velles mansions barcelonines. El seu avi Lluís va ser un aquarel·lista i dissenyador publicitari que va pintar combatius cartells de propaganda republicana durant la Guerra Civil. El seu pare, Joan Lleó, és un pintor l’obra del qual oscil·la entre l’abstracció i la figuració, característica que ha llegat el seu fill.”Lleó va créixer assimilant la tradició del Romànic català de la mà de tres generacions de pintors de la seva família. Arribat a Nova York, vint anys enrere, va assumir i va fer seus els postulats de la modernitat americana. La seva obra recull, per tant, la tradició de l’austera espiritualitat medieval i al mateix temps posicionaments avantguardistes reflectits en la trobada de dos mons: l’europeu i el nord-americà. Hughes va dir dels seus quadres que “Són delicats i en aparença efímers, però també intensament concrets, vigorosament materials.” Cadascun dels cinc blocs de Morpho’s Nest in The Cadmium House està compost de pedra sorrenca de l’Empordà, pesa uns tres mil quilos i sobre el pedestal arriba als gairebé quatre metres d’alçada. El títol de la instal·lació ‘esculto-pictòrica’ fa referència a la papallona ‘Morpho’, de la qual hi ha fins a 48 varietats i destaca per la seva bellesa i la seva fragilitat.En paraules de Lleó: “Aquestes pedres són el refugi i el resguard d’allò fràgil, delicat i fugaç. Un lloc on poden aniuar els somnis que tots tenim; que no mori la pintura, que surti del meu estudi, que es xopi de pluja i s'assequi amb el sol, i que l’acaroni la brisa primaveral. The Cadmium House és aquest lloc pur que hom somia poder trobar a la seva vida. Aquest lloc on jeuen els records i on es rendeix tribut a l’art d’abans de nosaltres, aquest lloc segur anomenat història on tantes coses són inamovibles.” Hi ha una relació sòlida entre la semàntica d’aquest viatge a través de la Història de l’Art, que ara planteja Lleó a Park Avenue, i la seva vida i obra com a pintor. Una relació que transcendeix tant el conceptual com el formal i que deriva en les circumstàncies d’espai i temps que convergeixen en aquestes pedres, a través d’un art confluent, des de Barcelona fins a Nova York. El resultat el componen aquestes cinc peces construïdes mitjançant masses pictòriques informes, amb més o menys gruix i densitat -en alguns casos competint amb el mateix escenari en què s’ubiquen-, que recorren espais compositius més propers a l’espiritualitat de Rothko que a la tradició del ‘color field’. Peces que busquen harmonia, conciliació de contraris, confort de la llar. La mateixa recerca de nu i veritat formal que aplica Lleó a tota l’obra; no en va el seu treball es mou entre postulats propis d’Ellsworth Kelly, Agnes Martin o Pablo Palazuelo. La de Lleó és una obra d’equilibris que crea espais transcendents, espirituals, que difumina fronteres entre l’interior i l’exterior, que tracta amb delicadesa poètica dels materials aparentment més bruscs i que culmina en una esculto-pintura que fa vàlid l’aforisme de Van der Rohe segons el qual “l’estructura és espiritual”. D'alguna manera, la instal·lació és també un homenatge a l’arquitectura que tant atrau el pintor des de sempre. El programa de Parcs de NYC Parks’ Art celebra el 2017 el 50 anniversari. Des de fa mig segle, exhibeix obres públiques contemporànies als parcs de la ciutat, fent de NovaYork una les majors galeries d’art a l'aire lliure del món. L'agència ha fomentat amb solidesa la creació i la instal·lació d'art a tota la ciutat. Des de 1967, NYC Parks ha col·laborat amb organitzacions i artistes en la producció d'unes 2.000 obres públiques de 1.300 creadors destacats i emergents en uns 200 parcs.Sobre la Fund for Park AvenueThe Fund for Park Avenue depèn del suport de la comunitat per plantar, il·luminar i mantenir els arbres i les flors de Park Avenue. El Comitè Assessor d'Esculturaes va formar el 2000 per seleccionar obres d'art per tal d'exhibir-les deforma temporal a les zones verds de Park Avenue. A la imatge, treballs preparatoris per a "Morpho’s Nest in The Cadmium House", hivern 2017. Empordà (Catalunya, Espanya). Fotos: Ramon Masip.