Jornades de portes obertes a la Fundació Tàpies

La Fundació Antoni Tàpies, al carrer Aragó 255, de Barcelona, proposa les jornades de portes obertes amb motiu del dia i la nit dels museus 2017 que tindran lloc el dijous 18 de maig, de 10 a 19h (Dia Internacional dels Museus) i el dissabte 20 de maig, amb horari restringit, de 22 a 01 h (La Nit dels Museus).Els visitants podran gaudir dels exposicions d'Oriol Vilanova, Diumenge i d'Antoni Tàpies, Objectes. Durant La Nit dels Museus, a partir de les 22,30 h, es realitzaran visites guiades a les exposicions en curs cada mitja hora fins a les 24.00 h. (Durada: 50 min). L’exposició Diumenge ha transformat la Fundació Antoni Tàpies en un museu de totes les èpoques i àmbits geogràfics que turistes d’altres temps han compartit a través d’un format tan modest com és la carta postal. El col·leccionisme compulsiu a què Oriol Vilanova es lliura els diumenges furga en les ruïnes de la societat de l’espectacle, la mateixa que va impulsar una ingent producció i circulació d’imatges. Tal com imagina l’artista, “els mercats de puces són ara santuaris” en els quals un objecte tan banal com la targeta postal encara brilla entre la pols. Diumenge rere diumenge, Oriol Vilanova Manresa (1980) s’endinsa als mercats de puces. Allí acostuma a adquirir postals que en un altre temps van circular per tot el món. El seu estat natural, avui en dia, és el d’una màxima dispersió, una impressió que s’agreuja en comprovar que aquestes imatges conviuen als encants amb llibres usats, revistes, còmics, cromos, segells, monedes, pel·lícules i videojocs rebutjats. D'altra banda, la producció objectual de Tàpies constitueix una part important de la seva obra de maduresa. Tal com passava amb les pintures matèriques, Tàpies pretenia vincular amb els objectes la seva obra al que és real, concret i material. A finals de la dècada de 1960 Antoni Tàpies va accentuar el treball amb objectes. Aquest interès, però, no era nou. Tàpies ja s’havia endinsat en el món dels objectes des de l’inici de les pintures matèriques, abans i tot si es tenen en compte obres com ara Capsa de cordills i Fils i argolla, totes dues de 1946. El 1956 va realitzar per a l’aparador de la botiga de roba Gales del Passeig de Gràcia de Barcelona l’obra Porta metàl·lica i violí. Aquesta intervenció s’emmarcava en la creació de cinc escenaris nadalencs organitzats per Alexandre Cirici. Amb una voluntat provocativa, Tàpies tras- lladava a l’interior d’una botiga burgesa un objecte estrident i lleig que sol estar a l’exterior dels comerços, i el contraposava a un violí: l’art nou en oposició al que és tradicional i clàssic, la poesia del carrer en oposició a la institució cultural. La producció objectual de Tàpies constitueix una part important de la seva obra de maduresa. Tal com passava amb les pintures matèriques, Tàpies pretenia vincular amb els objectes la seva obra al que és real, concret i material. Per això, els objectes que atreien la seva atenció formaven part del seu entorn, com ara piles de plats o de diaris, escombres, cadires o tovallons plegats. Tàpies els incorporava a la superfície del quadre, en feia assemblatges o els representava sobre una superfície bidimensional.