Del 18 de maig al 23 de juny de 2017, la Galeria Víctor Lope d'Art Contemporani acull l'exposició Si alguno tiene ojos, que vea! de l'artista Gustavo Díaz Sosa. Les jerarquies, les classes i els abusos dels que governen són algunes de les preocupacions que Gustavo Díaz Sosa tracta a les seves obras, els purgatoris burocràtics pels quals hi passegen els protagonistes dels seus llenços en gran format. Gent sense rostre, codificats únicament per les seves peces de roba i el seu destí, on el fet d'allunyar-se del grup convida a perdre's tant com a buscar recer en el seu nucli. Si alguno tiene ojos, que vea! és el lema que l'artista proclama als quatre vents, i davant del qual hi arriben peces de les sèries que han construït el seu discurs, com ara ‘De Buròcrates i Padrins’, ‘Epopeies d'un Nou Mil·leni’ o ‘L'infern, segons explica Dante’. Una continuïtat més ben argumentada i enriquida per les seves experiències personals, la necessitat de transmetre tot el que ha après en una autobiografia vivencial. A l'obra de Gustavo Díaz Sosa es reflecteix el canvi de la humanitat. La societat que es perd a ella mateixa i d'alguna manera rebenta. Un abans i un després, però tots dos dramàtics i pessimistes. El qüestionament de la fe i del poder polític tornen a estar presents, com ja és habitual a la seva obra. Masses de personatges diminuts, envoltats de tempestuoses taques de color sèpia, semblen narrar una caòtica història que ofega tota una humanitat. Tot un concert de carbonets s'enreda en els seus dibuixos conformant teranyines humanes banyades per una resina verda i putrefacta donant la sensació d'estar immersos en el caos. Composicions circulares i el domini de la perspectiva fan que l'espectador sigui xuclat cap al centre com si un remolí l'atrapés.