Moltes teories volen explicar el perquè del pseudònim Weegee, que va adoptar el fotògraf ucraïnès establert a Nova York, Arthur H. Fellig; però n’hi ha una d’especialment simpàtica i adient: Weegee, en anglès, té una sonoritat molt similar a la de la paraula ouija. I és que Weegee arribava sempre a l’escena del crim, carregat amb la seva càmera fotogràfica, poquíssims minuts després de que hi arribés la policia o fins i tot, de vegades, abans.
Al Nova York convuls dels anys 30 i 40, Weegee era un reporter gràfic freelance que publicava en tots els grans diaris i que va convertir el crim en espectacle. Sempre alerta, portava en el seu cotxe una ràdio sintonitzada amb la freqüència de la policia que li permetia arribar el primer a l'escena del crim. La seva tècnica, de durs contrallums, donava a les fotos una aura de verisme i dramatisme que segueix impactant a l'espectador.
L’exposició Weegee, produïda per Foto Colectania i la Fundació Banc Sabadell, reuneix més de 100 fotografies procedents de la col·lecció M. + M. Auer. La mostra presenta una acurada selecció del seu treball, des d'imatges de crims, incendis o accidents fins a escenes d'esdeveniments socials i populars, com les aglomeracions a les platges de Coney Island o en altres llocs d'oci dels novaiorquesos de llavors. Weegee fotografiava un cadàver, però també un ball de màscares o un nen solitari; en les seves fotos hi ha foscor, però també tendresa. No obstant això, una de les singularitats d'aquesta exposició de Foto Colectania és que mostra al costat de les fotografies de l'autor, materials originals dels diaris i revistes on es van publicar les seves imatges així com els fotollibres més cèlebres del reporter com l'edició original de Naked City, que es va publicar el 1945 i es va convertir immediatament en un best-seller.
Weegee va tenir una vida atzarosa, es movia amb soltesa entre la policia i la màfia, i va ser sempre conscient de la qualitat de la feina que estava fent, potser per això signava totes les seves fotos com Weegee The Famous. La seva actitud despreocupada i les seves aventures van inspirar films de cinema negre com The Public Eye (Howard Franklin, 1992), L.A. Confidential (Curtis Hanson, 1997), Road to Perdition (Sam Mendes, 2002) o Nightcrawler (Dan Gilroy, 2014). Gairebé un segle després que fes les seves primeres fotos, l'obra de Weegee segueix emocionant tant al públic com a la crítica, gràcies al seu estil descarnat i dramàtic que va aconseguir reflectir la societat i la vida nocturna d'una ciutat que ell coneixia millor que ningú.
Weegee s’inaugura el 5 de juliol a Foto Colectania (Passeig Picasso, 14) de Barcelona i es pot veure fins al 5 de novembre.