4.000 secrets de Philippe Starck desvetllats

El Centre Pompidou Màlaga, Passatge Dr. Carrillo Casaux (Moll U) Port de Màlaga, presenta del 10 de maig al 17 de setembre una col·lecció inèdita composta per 4.000 dissenys de Philippe Starck que ens conviden a entrar a la imaginació del dissenyador francès. Philippe Starck és un dels pocs dissenyadors dels quals es pot dir que les seves obres es troben a tot arreu, tant en objectes del nostre dia a dia com en la nostra imaginació. Després de la creació del seu estudi Ubik, Starck ha concebut més de 10.000 projectes que travessen els àmbits de la creació amb una mateixa obsessió: crear objectes al servei de la gent. Per Starck, l'objecte ha de ser "just", "prestar servei", ser útil funcional i emocionalment. Algú que encarna el disseny democràtic es pregunta constantment: per què hauria d'existir aquest nou objecte?, posant la mateixa cura en el disseny d'un simple raspall de dents com en el de iots de luxe. Starck supera les qüestions de forma i estil transgredint els codis amb humor, poesia i subversió. Des dels anys 80, Starck ha creat nombroses obres icòniques, tant en el disseny com en l'arquitectura d'interiors, entre els quals es troben les cadires Richard III (1982) i Costos (1983), el tamboret Mister Bliss (1980) o la llum Ara (1986), atribuint al seu peces noms originals, intrigants i divertits amb els que pretén crear un vincle afectiu. Starck recorre a tubs d'acer, a potes en forma de trípode en objectes foscos, a formes arquitecturadas i gràfiques. Renova el llenguatge del disseny a través d'objectes transgressors i obre noves formes de percepció on l'objecte està dotat d'un comportament simbòlic i expressiu. Starck recorre a formes monolítiques primitives, a formes zoomòrfiques, presents en els seus primers projectes arquitectònics al Japó: el projecte per el concurs de l'Òpera de Tòquio, que mai va arribar a veure la llum (1986) amb Jean Nouvel; l'edifici Nani Nani (1989) de Tòquio, realitzat en coure oxidat; Baron Vert (1992) a Osaka amb una façana hermètica i incisions orgàniques; l'Asahi Beer Hall (1990) i la seva flama daurada que solca el cel nipó. Dissenyador compromès, Philippe Starck va ser un dels primers a reivindicar una consciència ecològica de la creació, a través de projectes d'arquitectura i de la creació d'objectes fabricats amb materials reciclats. A la dècada dels 90, comença una col·laboració amb l'empresa 3 Suisses, dissenyant cases en format kit. El 1996 i 1997, desenvolupa juntament amb La Redoute la col·lecció Good-Goods, un catàleg de "no productes, per no consumidors" amb la perspectiva de crear un futur mercat ètic. El 2012 desenvolupa el projecte P.A.T.H. Prefabricated Accessible Technological Homes, cases prefabricades de fusta que combinen enginyeria i ecologia. Starck, que es defineix així mateix com un "utopista naïf", reinventa constantment productes, per poder usar-los en moviment, com és el cas dels Zik Parrot (2010), o dotar d'innovació a productes del nostre dia a dia, com el termòstat Netatmo (2011) i el telèfon intel·ligent ceràmic meu Mix (2014). A la imatge, el dissenyador Philippe Starck.