Antoni Abad, al pavelló català de la Biennal de Venècia

Un nou projecte d’Antoni Abad aterra enguany a la Biennal de Venècia. Enllà del temps queda la seva participació, amb Últimos deseos (1997), en l’edició del 1999, comissariada per Harald Szeemann, que el seleccionarà en algunes de les seves darreres aventures curatorials, com ara la Biennal de Sevilla (2005). Aquest cop és el pavelló català el que mostra la darrera incursió d’Abad en el camp de la geolocalització sensorial com a evolució de l’ús social de les noves tecnologies. El projecte curatorial és de Roc Parés i Mery Cuesta, i implica la participació del dibuixant Francesc Capdevila, més conegut com a Max. BlindWiki expandeix la col·laboració que Antoni Abad havia iniciat amb Roc Parés en l’experiència Macba en línia, que va donar com a fruit la interessant videoinstal·lació Sísif (1996), desdoblada en versió web. Mitjans digitals. Des de mitjan anys 90, el treball d’Antoni Abad s’ha anat endinsant en el circuit dels mitjans digitals. Cada vegada més, i a mesura que han anat evolucionant i permetent més interacció amb els usuaris, les seves propostes i projectes s’han dirigit a explorar la capacitat participativa dels nous dispositius, la interacció col·lectiva i simultània, i els diferents usos socials i comunicatius com un mitjà d’ajuda a col·lectius o comunitats. Ho va ser el treball Sitio taxi (2004) per al col·lectiu de taxistes de Mèxic, el Canal gitano per a la comunitat de gitanos de Lleida o el Canal invisible per al col·lectiu de prostitutes de Madrid. De la mateixa manera que al Centre d’Art Santa Mònica presentà Barcelona *Accessible (2006), un projecte per a discapacitats en termes de mobilitat, el projecte venecià està pensat per afavorir especialment el col·lectiu de ciutadans cecs i mostrar una altra Venècia turística des d’aquesta alteritat sense menystenir altres persones en situacions funcionals diverses. Un guia cec. El pavelló és un punt de trobada, d’informació i d’orientació vers el seguiment de la ciutat i un circuit en barca, sota el guiatge d’un guia cec. Així, esdevé un centre on els visitants són informats sobre com utilitzar l’app que els permetrà visitar la ciutat però des del que no es veu. Visitar una altra Venècia desconeguda amb la participació d’una altra cartografia humana i sensorial sembla ser l’objectiu d’aquesta proposta. L’app BlindWiki, descarregable gratuïtament a qualsevol dispositiu de mòbil Android o iOS, permet localitzar qualsevol tipus d’impressió crítica o emotiva a través d’un fil àudio que comparteix automàticament amb altres usuaris de l’app. Una comunitat de persones cegues i/o disminuïdes de visió són assistides per estudiants d’arquitectura i adolescents locals que mapegen la ciutat amb els smartphones com una experiència durant la seva passejada. Tots els continguts geolocalitzats produïts són enviats mitjançant l’app al servidor blind.wiki, on componen un mapa i un tag accessibles en línia, del qual es pot gaudir a dins de la mostra via tauleta interactiva posada a disposició del públic. Cartografia que no és visible. La finalitat és, doncs, construir col·lectivament una cartografia de Venècia que no és visible ni per al públic de la biennal ni per a gran part dels ciutadans. Una cartografia que aporten els cecs i els que tenen dificultats de visió, acompanyats dels estudiants de la Universitat Iuav de Venècia. El projecte es presenta, però, com una obra oberta en què la resta dels ciutadans podran aportar les seves impressions al mapa mitjançant la seva contribució àudio. El fons del pavelló projecta el vídeo documental del procés i, al mateix temps, ha estat adaptat particularment a les persones amb discapacitat visual. El projecte segueix la seva finalitat col·laborativa amb l’experiència sensorial d’una passejada en barca, amb guia cec, però seguint la descripció àudio realitzada per la comunitat de cecs, una iniciativa que ha trobat el suport de l’associació Venise on Board. La publicació pensada per a aquesta ocasió és una obra creativa, una novel·la gràfica realitzada en Braille per a vidents i no vidents, amb guió i escriptura de Mery Cuesta i dibuix gràfic de Max titulada Venezia. La città che non si vede [Venècia, la ciutat que no es veu] Per acabar d’arrodonir el projecte, el seminari internacional Cartographies of the Unseen [Cartografies del que no s’ha vist], plantejat amb la Iuav de Venècia, la Universitat Pompeu Fabra i l’Institut Ramon Llull, reunirà un grup interdisciplinari d’artistes, pensadors i activistes per reflexionar sobre la creació col·lectiva d’allò que no es veu. La proposta s’instal·la, doncs, en el contracamp de la representació artística habitual, el que és plural enfront de l’individual, l’expansió i participació enfront de la restricció, l’alteritat des de la discapacitat de la visió. Com fruir de l’art sense la visió? Podria semblar un contrasentit. Però del que es tracta és de gaudir de la participació col· lectiva i d’una altra visió o concepció d’una altra Venècia estimulant altres sentits. Tecnològicament, BlindWiki fa un pas més en l’evolució dels seus treballs digitals, tot creant una app ad hoc. Per coherència amb els darrers anys de la seva recerca, Antoni Abad ens diu més que mai “l’art serà social o no serà”.