És possible pensar l'espai sense política? “Atlas Mundial de Selecciones” a Galeria Aural

El 27 de maig, a les vuit del vespre, s’inaugura a la Galeria Aural (carrer Labradores, 17) d’Alacant, l’exposició Atlas Mundial de Selecciones, a càrrec de l’artista Juan José Martín Andrés. Hi ha tants mapes com representacions del món. Quan al segle XVIII el pensament humà va començar a concebre el territori des dels dominis de la ciència, la cartografia, en termes generals, va dimensionar la Terra en funció d’allò mesurable i quantificable. La va dividir. A partir d'un seguit de línies, va traçar les fronteres que fragmenten la superfície i distingeixen a un espai de l'altre. Quan observem un atles solem veure aquests plans gràfics. Sí, la cartografia és ciència, però els mapes són dibuixos. L'aparent oposició entre art i ciència ha limitat la visió del món. Si des del segle de les llums ho pensem com un territori dividit, la percepció dominant sembla sustentar-se en la geopolítica. Però altres formes de fer i llegir mapes són possibles. Atlas Mundial de Selecciones s'insereix en aquest context: no només descompon una mirada oficial, sinó també proposa lectures que es distancien de visions polítiques i nacionalistes. L'exposició és resultat d'un complex procés en què les seves diferents etapes de producció posen en tensió la idea d'un mapa inequívoc, per revelar l'hegemonia de la cartografia. A partir d'antics atles comprats en llibreries velles de Ciutat de Mèxic, Juan José Martín Andrés selecciona una sèrie de mapes que daten de diferents èpoques i moments històrics del segle XX i que, vistos des del present, donen compte de la transformació del territori. Amb una acció subtil però contundent, l'artista elimina els espais que corresponen als països, en un gest per portar el territori-nació al terreny de la supressió. La memòria de qui llegeix, però, omplirà el buit amb el nom d'un país, un estat o una regió que siguin identificables. És possible pensar o experimentar l'espai sense divisions polítiques? En temps de polítiques populistes i nacionalisme, on la paradoxa d'un món globalitzat dicta el tancament de fronteres, el desplaçament humà queda relegat a un segon pla. Esborrar els espais geopolítics és un intent de l'artista per desdibuixar la màquina de guerra, la que Deleuze i Guattari van identificar com el mecanisme de poder per dividir i sumar-se territoris. Així, reprendre mapes vells permet analitzar, a distància, els canvis d'una imatge o representació política del món que s'ha deconstruït constantment des de la subjectivitat del vencedor, encara que fonamentat en l'aparent veracitat de la cartografia. Com en els seus anteriors treballs gràfics, Martín Andrés reprèn material imprès ja existent en una mena d'exercici que, més enllà del reciclatge material, busca analitzar el model de pensament que va donar origen a la representació original. En aquest context, les fronteres marcades sobre un fons negre no existeixen com a tal. No hi ha divisions polítiques, sinó una superfície amb línies de colors que no distingeixen nacions. Una referència al dibuix amb la qual Juan José Martín Andrés ens recorda que existeixen altres tantes formes de traçar i observar al món, almenys des de l'art.