Sitges, amiga de la sardana, de les arts i dels mestres

Hi ha qui en sentir una sardana se li'n van els peus, són els balladors sardanistes que coneixen tots els passos, les tirades i se saben de memòria els instruments de la cobla. D'altres la senten amb el cor i a ritme dels batecs van contant i recordant les emocions i sentiments que la música catalanesca els fa venir a flor de pell, a punt de vessar una llàgrima d'enyor i melangia Altres veuen la sardana com a símbol de la resistència, de la paciència d'un país i uns pocs la viuen amb els ulls de la pintura sentint-ne els colors, les vibrants notes de color musical, els puntejats de les espardenyes amb vetes blanques i vermelles, blau i groc contrastat que s'entrellacen com les mans dels dansaires: amunt i salt, avall i suau, en dins i visca! La sardana té diverses facetes, la popular i la culta, la de carrer i la de concert, la de concurs i la d'aplec, la del poeta i la del pintor. Molts han estat els pintors que han volgut expressar aquesta emoció del ball de sardana a plaça o al camp; una dansa que s'anella i fa glatir el cors d'homes i dones. Ramon Casas va pintar Sardanes a la font de Sant Roc a Olot, i Rusiñol va escriure en el recull El llibre de les sardanes, l'any 1919 al costat de Maragall, Pitarra, Guimerá, Apel·les Mestres, Iglesias, Ribot i Serra, Gual, Folch i Torres, Llongueras, Masifern... Picasso ha estat un dels propagandistes de la dansa més bella de totes les danses que es fan i es desfan, creant una iconografia pròpia plasmada en el fris mural del Col·legi d'Arquitectes de Barcelona: cobla, sardana, cavalcades, barques, gegants, cotonines, palmons i moixiganga. Carl Nesjar, artista noruec, fou el realitzador d'aquest disseny gratat damunt del ciment. Altres pintors i poetes com Apel·les Mestres, Xavier Nogués o l'ebenista Gaspar Homar van interpretar la sardana en la seva vessant gràfica. En escultura la més coneguda és la de Josep Cañas a Montjuic, autor també del relleu per la font de la glorieta de la Sardana al parc del Retiro de Madrid. A Sitges la Sardana ha tingut un espai privilegiat, el passeig de la Ribera; amb diferents moments i racons: els plataners, el Xiringuito, el Greco, la Fragata... cada un d'ells ens porta records d'ocasions úniques. L'acte més lluïts ha estat i segueix essent el concurs de colles sardanistes que puntua pel Campionat de Catalunya en les diverses categories: alevins, infantils, juvenils, grans, punts lliures... Des de 1985 s'ha anat celebrant l'Aplec i enguany serà la 33a edició; cada any un artista ha cedit un quadre, recordem especialment a Jordi Ferrer Venciana, entre d'altres com Flori Coll, Barbadillo, Rey, Manzañido, Baijet, Figueres... Enguany serà el quadre de Teresa Llacer el que anunciarà la festa de l'Aplec de la Sardana a Sitges; un oli molt colorista sobre tela que ha estat donat per la galerista Àngels Andreu Casalta de Pi, benfactora i amiga incondicional dels Amics de la Sardana de Sitges. L'acte de presentació tingué lloc a la sala d'actes del Retiro amb la presència de M. Dolors (Maloles) Rubió García-Munté qui va presentar l'autora Teresa Llacer, professora emèrita de figura humana en la Facultat de Belles Arts de Sant Jordi de la Universitat de Barcelona. L'obra respira tota ritme i moviment de ball; amb els seus colors vius crida l'atenció damunt del ball nostrat que ens fa sentir membres d'una comunitat i ens agermana amb Grècia i Sardenya a través de la Mediterrània, unint-nos en una gran anella. A la imatge, obra de Teresa Llacer.