Loop Barcelona 2017: "Wilding The Clock Back"

Barcelona és referent de l’art contemporani, i esdeveniments com ara el Loop, la trobada anual d’artistes i professionals interessats en el videoart, així ho corroboren. Sota la fórmula festival + fira, els seus organitzadors, els galeristes Carlos Duran i Emilio Álvarez, demostren de nou la vitalitat d’una disciplina artística que ha superat amb escreix el reduccionisme tecnològic a què es va veure abocada en els seus primers anys. La present edició del Loop, amb prop de 300 artistes i 31 països participants, es planteja com “una arqueologia contemporània del vídeo” que té per objectiu recuperar treballs artístics que van ser oblidats per la ràpida evolució del mitjà. Paral·lelament, s’ofereix també la possibilitat d’interpretar la producció actual tenint en compte les primeres creacions. La voluntat és que l’espectador recompongui la història del videoart amb un itinerari per la creació artística audiovisual a través d’un ampli ventall d’activitats que inclou instal·lacions, exposicions, projeccions, performances i conferències. Festival Loop. Del 18 al 27 de maig, la secció més important del Loop es desplega pels principals centres i institucions culturals de Barcelona i l’Hospitalet de Llobregat. Aquest any, la programació té l’assessorament comissarial d’Eugeni Bonet i Antoni Mercader, artista i historiador de l’art, respectivament. Amb una selecció de treballs realitzats en format vídeo entre les dècades dels seixanta i els vuitanta, es podrà constatar la versatilitat del gènere des de la seva creació. Entre les instal·lacions, trobarem mítiques peces d’autors tan interessants com ara Mary Lucier (MNAC), David Hall (Museu Picasso), Chip Lord (Parking) i Peter Weibel (Pavelló Mies van der Rohe). La voluntat de contextualitzar el llarg compromís de Loop amb la imatge en moviment dins d’una trajectòria històrica i social es posa de manifest amb el programa d’exposicions Pioners del vídeo: una mirada cap enrere. El fenomen del videoart en l’àmbit nacional s’inicia enmig d’una transició democràtica enterbolida. És en aquest context que sorgeix una generació de videocreadors amb ganes de manifestar-se de moltes maneres. D’una banda, es comença a qüestionar la imatge en moviment i la captura de sons des d’un replantejament ideològic. De l’altra, s’obre el debat sobre la desmaterialització de l’art i es posen en crisi els convencionalismes dels mitjans de comunicació audiovisual. En aquest sentit, resulta interessant l’exposició (Re)Visitats, (Re)Visionats a l’Arts Santa Mònica, que tindrà obres d’Antoni Muntadas, Eugènia Balcells i Carles Pujol, entre d’altres. Un altre exemple paradigmàtic de l’etapa primerenca d’aquest mitjà dins el context espanyol serà la recreació de Primera mort, la primera manifestació de videoart de l’Estat, que tindrà lloc al COAC. Presentada per primera vegada al mateix espai el 1969, la peça és obra del col·lectiu Jardí del Maduixer (Sílvia Gubern, Jordi Galí, Àngel Jové i Antoni Llena). Es tracta d’un vídeo en què s’intenta ensorrar la imatge mitificada de l’artista amb la lectura de Naked Lunch, de William S. Burroughs. Entre les grans apostes del festival, hi ha també diverses exposicions monogràfiques dedicades a figures clau del llenguatge audiovisual. D’una banda, el Districte Cultural de l’Hospitalet de Llobregat presentarà l’exposició La música d’Andy Warhol (1949-1987) amb més de 200 obres en suports diversos. La mostra denota la intensa relació de la icona de l’art pop amb la música, clau per entendre la seva producció artística. Per altra banda, el CaixaForum oferirà una exposició dedicada a l’artista multimèdia Tony Oursler (Nova York, 1957). Amb el títol L7-L5, es tracta de la primera gran videoinstal·lació que va realitzar Oursler el 1984. La peça central és una casa amb cristalls sobre un pedestal que mostra el vídeo d’una dona dibuixant i explicant una experiència amb extraterrestres a la seva pròpia llar. Noves generacions. La producció artística més actual també és present dins la programació del festival. La Fundació Joan Miró serà el marc del projecte d’Adrià Julià (Barcelona, 1975) dins el cicle de l’Espai 13. Interessat pel llenguatge cinematogràfic, Julià ha creat una peça rodada en 16 mm amb què investiga les relacions encreuades entre la venda de pintures romàniques catalanes a compradors nord-americans, a principis del segle passat, i la implantació del futbol americà a Barcelona, un segle més tard. Per altra banda, Joan Morey (Mallorca, 1972), guanyador de la tercera edició del premi de videocreació, estrenarà la videoperformance Cos Social (Lliçó d’anatomia) a l’Arts Santa Mònica. L’artista analitza la construcció social del cos en la cultura contemporània occidental i el seu desencadenant en l’àmbit de la performance. Cinema i projeccions. La secció principal del Loop es complementa amb una sèrie de programes de cinema i projeccions que posen en relleu moments específics de la història del vídeo. En aquest sentit, es dedicarà una part de la programació a treballs gestats per dones artistes, com ara Susan Mogul, Lynda Benglis i Hermine Freed, que es podran veure dins el cicle de pel·lícules Looking in the Mirror, I See Me, que s’exhibirà al Macba. El projecte neix de la col·laboració del distribuïdor nord-americà Video Data Bank amb el festival. Loop també posa la mirada en el documental. El cicle Comment ça va? D’après Godard, que es projectarà a Zumzeig-Cinema Cooperativa, inclourà els treballs dels artistes visuals Frédérique Lagny i Lech Kowalski. El cicle és fruit de l’extensa col·laboració entre la comissària Pascale Cassagnau i el Centre National des Arts Plastiques de París. Fira Loop. El festival és la cita prèvia a la fira comercial que se celebrarà el 25 i el 26 de maig a l’hotel Catalonia Ramblas, on s’exhibirà el panorama actual de creació artística de la imatge en moviment. La fira inclourà una selecció de gairebé 50 vídeos i pel·lícules d’artistes seleccionats per un comitè d’experts i procedents de galeries de diverses latituds. Propostes com ara les de Cristina Lucas (Juana de Aizpuru de Madrid), David  Raffini  & Florian Pugnaire (galerie Papillon de París) i Nicoline van Harskamp (Waterside Contemporary de Londres) poden ser una bona via d’entrada per als encara no iniciats. Com a novetat d’enguany, es preveu destinar el 27 de maig a generar trobades professionals entre les galeries participants i diversos agents del sector. Així doncs, Loop esdevé de nou una gran pantalla per introduir-nos en el món del videoart. La selecció de peces ens permetrà valorar i ponderar la veritable dimensió d’aquest gènere i la seva contribució estètica, que ha servit d’estímul a generacions posteriors, no tan sols a artistes, sinó també a agents del món del cinema, els videoclips i la publicitat. A la imatge, Tony Oursler. L7-L5. 1984. CaixaForum Barcelona.