Elisa Arimany, l'esperit de l'escultura, al Museu de Montserrat

El Museu de Montserrat exposa fins a l'11 de juny una retrospectiva de l'escultora Elisa Arimany.

A l’espai Pere Pruna del Museu de Montserrat podem contemplar una petita retrospectiva de l’escultora Elisa Arimany (Sant Vicenç de Castellet, Barcelona, 1946) que consta de 18 obres del període 1989-2002 pertanyents a la col·lecció de l’artista, que porta com a títol La força d’una idea, el comissari de la qual és Francesc Miralles. Des de ben aviat es va inclinar cap al constructivisme, en què la ceràmica ocupava un paper preponderant, posteriorment es va endinsar també en l’escultura, on el ferro va ser el principal protagonista. Precisament Conxita Oliver, amb motiu d’una exposició realitzada a la galeria Eude, l’any 1994, assenyalava que “la dualitat i la confrontació de materials hi és ben palesa... la ceràmica es presenta conjuntament amb el paper; després, amb Pressions (1989), va establir una dialèctica entre el ferro i la terra cuita”. Aquesta circumstància de treballar el ferro i la ceràmica, on també apareix la pedra, seran els elements que sovintejaran en les seves obres següents.

El treball d’Elisa Arimany s’ha mogut sempre dins l’apartat abstracte, en què el discurs constructivista és ben evident, tot compartint la tasca de ceramista amb la d’escultora. La fusió de totes dues provoca que l’obra sigui més dinàmica i trencadora i permet ressaltar la qualitat que atresoren els diferents materials que la componen dotant-los de més expressivitat, on s’endevina un gran interès a l’hora de destacar la sensibilitat que li desperten els sentiments més humans. El seu compromís amb la societat és ben palès en cadascuna de les seves creacions tridimensionals.

Possiblement sigui una de les artistes que més obres té a la via pública, ja que algunes de les seves peces estan situades en diferents indrets de Catalunya, concretament a Cerdanyola, localitat on viu i treballa, amb els murals de gres a les façanes del pavelló d’esports (1976), de la fàbrica  Catalònia Ceràmica (1992) o de l’escultura de ferro de grans dimensions que hi ha a la rotonda del Parc Tecnològic, titulada Europa (2002). Però la peça més emblemàtica és la que dona nom a l’exposició: La força d’una idea, creada durant la seva estada a Nova York, l’any 1992, instal·lada al Socrates Sculpture Park de Long Island, encara que dos anys més tard va formar part de la Col·lecció Lluís Bassat.

Respecte a l’exposició de Montserrat, les obres que hi són presents sobresurten pel seu minimalisme. El director del Museu de Cerdanyola, Txema Romero, destaca de l’artista que “conjuga materials aparentment contradictoris, pedra i metall, paper i fang, amb un equilibri entre la monumentalitat i la humanitat, i aconsegueix, paradoxalment, conferir al fred metall la capacitat d’acariciar”. Això és precisament el que veiem en la peça Metamorfosi (1991), on apareixen els tres materials preferents: el gres esmaltat, el bronze i la pedra.  Respecte a Reliquiari (1993), és una escultura que ja vam contemplar en l’exposició que va fer a la galeria Eude, l’any 1993, on veiem una mena de caixa que es va obrint i que deixa entreveure els seus secrets més íntims. L’escultura de ferro corten Invitació a passar (2001), ja es va exposar a la galeria Tres Punts; Conxita Oliver adverteix que “al·ludeix a un pas barrat o de difícil accés”.

Han passat més de trenta anys des de la seva primera exposició, Terra i paper, a la  desapareguda galeria Nomen de Barcelona, l’any 1986. En el transcurs d’aquest temps, Elisa Arimany ha desenvolupat una tasca creativa en la qual l’escultura i la ceràmica tenen el mateix protagonisme. Pel comissari Francesc Miralles, l’obra de l’artista de Cerdanyola “està lligada tota a les grans qüestions que té avui la societat”; una societat que, mitjançant l’escultura, gaudeix de la creació i de l’experimentació d’uns artistes que desenvolupen obertament els seus sentiments més íntims.