Quatre dècades de treball de Soledad Sevilla s'exposen a la Marlborough

Marlborough Barcelona, c/Enric Granados 68 de Barcelona, presenta del 25 de maig a l'1 de juliol Génesis, una exposició de l'artista Soledad Sevilla, la pintora espanyola més important de la seva generació. La mostra exhibeix més d'una dotzena d'obres de diferents formats i períodes, exemples destacats de la seva trajectòria artística, que abasten més de quatre dècades de treball. En el transcurs de la seva dilatada trajectòria artística Soledad Sevilla (València, 1944) mostra una invariable inquietud per les relacions entre l'espai, la llum, la matèria i el color. El seu mètode de treball està formulat a través de sèries pictòriques que li permeten aprofundir en cada tema que aborda fins a aconseguir arribar a la imatge desitjada i a partir d'aquí perfeccionar-la. A la seva obra es manifesta una clara preocupació per l'ordre i el ritme. A mostra trobem diverses obres dels anys 70 en les quals es pot apreciar com Sevilla partia d'una rigorosa base geomètrica formant xarxes unes vegades més denses i altres més dinàmiques. Cap a finals dels anys 90 desapareix de la seva obra l'estructura bàsica en forma de reticle, de la qual Sevilla feia ús en sèries com Las meninas (1981-83) o La Alhambra (1984-86), per donar pas a una abstracció més lírica, una pintura més poètica que busca la complicitat entre l'emocional i el racional. A l'exposició es podran veure alguns dels murs vegetals, cascades oníriques de floració cromàtica com a Insomnio sin sonido (2000) o Insomnio de Soledad (2003). En els últims anys Sevilla ha tractat el tema de les textures de superfícies com la fusta i el metall; és el cas d'obres com Hammershoi azul (2008) o Sonata (2010), una altra de les seves peces de considerables dimensions que forma part del seu Retablo (2010), però que té al seu torn vida independent. L'exposició es tanca amb un dels seus treball més recents en els quals el color revela la seva petjada a partir de reiterades i vibrants pinzellades que multiplicades es dissolen en atmosferes de variacions cromàtiques, Las lunas oscuras de cristal (2015). A la imatge, "José Tomás" de Soledad Sevilla.