Carmela García reivindica el paper de la dona en l'espai públic a l'IVAM

L'artista Carmela García presentat una nova mostra site specific a l’IVAM, sota el títol Imatges de(l) poder. Cartografia de l'invisible. Consta d’una desena de fotografies de gran format, un mapa subjectiu amb documents, anotacions i fotografies sobre les associacions de dones que van sorgir a la fi dels anys 30 i un vídeo protagonitzat per un equip de futbol de dones lesbianes. "A través dels projectes d'aquesta galeria de l'IVAM hem anat construint una cartografia diferent de la ciutat de València, amb aspectes com la transsexualitat de la qual parlaven Cabello-Carceller, la memòria en el cas de Xavier Arenós o ara la presència de les dones en l'espai públic amb Carmela García", ha subratllat el director de l’IVAM, José Miguel G. Cortés. "El treball de Carmela García es caracteritza per ser seriós, molt reflexiu i per posar el focus en una part de la societat infravalorada, com és el cas de les dones i més encara de les que són lesbianes". L'artista ha explicat que per dur a terme aquest projecte ha partit del moment en què València va ser capital d'Espanya durant la guerra civil, i de les figures i associacions de dones de llavors per analitzar què queda d'elles en l'actualitat. Per això, ha fotografiat a diferents col·lectius com Dones de Frontera, Dones Lliures, Dones Progressistes, Les Heidis, Lesbian Band, Women in Black, Col·lectiu Joves Desobedients, Xarxa Feminista de Dret Constitucional, Associació de Dones Separades i Divorciades del País Valencià o l'Associació Brúfol. Segons Carmela García: "Totes elles són hereves d'un tipus de dona molt combativa, molt moderna, hereves de tota aquesta lluita, de tota aquesta resistència al llarg del temps".El projecte es basa en tres eixos: les biografies d'algunes d'aquestes dones, utilitzades com a referències simbòliques mitjançant petits detalls engrandits de les seves pintures, les seves signatures, memòries inèdites, autoretrats o arxius; l'associacionisme representat per retrats de grups de dones que operen juntes com una manera d'ocupar l'espai públic i tenir així més presència cultural o política; i els espais i carrers de la ciutat com a creadors de sentit i de memòria. L’exposició es pot veure fins al 17 de setembre.