Quadern Vermell: Construint relats

Necessitem relats. El nostre imaginari col·lectiu funciona a partir de narracions que, ja des dels contes que ens expliquen de nens abans d’anar a dormir, ens ajuden a distingir les nostres emocions i a superar les nostres pors. Els relats ens acompanyen durant tota la vida. La política també crea relats, com a eina de comunicació política que permet construir una novel·la del poder, en la qual hi ha herois i dolents, el bé i el mal, la llum i el costat fosc, mites ancestrals, que no deixem de revisitar constantment, des de la mitologia grega, fins a Star Wars o El senyor dels anells. La producció de sentit implica moltes vegades la construcció d’una narració. I un relat també és l’aspecte diferencial d’un projecte. Un restaurant és un restaurant, però si li afegim una història es converteix en alguna cosa més. Ferran Adrià n’és un bon exemple, amb la seva història d’experimentació i experiència única. O els germans Iglesias i Messi amb el restaurant Bellavista del Jardí del Nord. Estem en un restaurant que alhora és un poble amb el bar, casino, la barberia, el quiosc i la font. Un museu i una col·lecció també necessiten un relat que defineixi la seva ruta. El Museu Nacional d’Art de Catalunya explica l’expressió artística catalana, des de la pintura mural romànica fins al modernisme, i al Macba s’explica des del present, com l’espai d’assaig d’una microutopia sobre qüestions que tenen a veure amb vincles emocionals i intel·lectuals de les persones. Tota col·lecció privada s’articula també a partir d’una història que és biogràfica, és un viatge i un recorregut, que evidencia les experiències, les vivències, les trobades i també els errors, els dubtes i els descobriments. Hi ha artistes que han entès molt bé la necessitat d’explicar. Francis Alÿs va tenir clar que els seus treballs, sovint accions o recorreguts, havien de funcionar també com una petita història que podia ser fàcilment explicada i recordada: l’artista que empeny un bloc de gel fins que es fon; l’artista que aconsegueix reunir 500 voluntaris que es congreguen en una duna a Lima i que, a força de treballar tot un dia amb les seves pales, aconsegueixen moure uns centímetres la duna. Més relats, aquest cop molt tendres. A Mataró aquests dies té lloc un projecte pilot, El relat d’una exposició, a Can Palauet, comissariada per les nenes i els nens de 5è de primària de les escoles Angeleta Ferrer i Montserrat Solà de Mataró. Les i els comissaris, de 10 anys, han decidit el que volien explicar amb l’exposició, han escollit les obres i han escrit les cartes de petició de préstec als artistes, han decidit com disposar-les en l’espai, han redactat les cartel·les, els fulls de sala i han definit les activitats educatives. En definitiva, ells han escrit el relat de l’exposició i, amb això, els seus mecanismes, i han conreat una mirada més crítica per analitzar-los en el futur. A la imatge, moments de la preparació del projecte El relat d’una exposició, a Mataró.