La condició humana de Carlos Franco arriba a Miguel Marcos

La Galeria Miguel Marcos, c/ Jonqueres 10 de Barcelona presenta a partir del 10 de maig la mostra Canta el salze de Carlos Franco. Canta el salze indueix a l'espectador a fer un viatge introspectiu, a través d'una temàtica aparentment heterogènia, però amb la condició humana com subtil fil conductor de diferents situacions, unes reals i altres metafòriques. Després de la seva anterior exposició Ecos Revertits (setembre-octubre 2013), en la qual la força del color dels seus quadres era l'element vital que captava l'atenció de l'espectador, insistint en mantenir el seu "maniera de registrar el vist", a Canta el salze, la recurrència als temes que impliquen l'atavisme individual, i l'estudi dels símbols de l'inconscient col·lectiu, l'artista proposa un viatge a través de les forces amb les que la Naturalesa exerceix control sobre la vida i la solitud egotista de l'ésser humà . Una mostra que convida a pensar en una essència crítica de l'obra, que de forma inconscient emet una sensació d'inquietud. Sent els motius mitològics i al·legories il·lusòries el nexe principal d'unió. En la seva reivindicació per l'Ecosistema interior i exterior, l'artista presenta paisatges bigarrats i densos, sense retre culte a la nitidesa ni al bucòlic, on l'ésser humà apareix representat entre taques de color homogeni, qualls aquests de sentiment que canvien la percepció del món i afecten la totalitat del quadre. La figuració, aquest cop, apareix poc definida però perfectament explícita, tot i no ser realista. La pinzellada és vehement, àgil dins d'una composició complexa de veure, fregant l'abstracció i equilibrada. Una exposició en la qual s'aprecia una tasca àrdua i laboriosa, meditada, en la qual la crítica implacable i l'exigència pictòrica segueixen aconseguint alts nivells, sense obviar la poca confiança de l'artista en entendre la realitat en si mateixa, i que li segueix portant a un pensament tempestuós. Carlos Franco (Madrid, 1951), comença a exposar a la dècada dels 70, sent uns dels iniciadors de la Nova Figuració Madrilenya i al costat d'aquests artistes contribueix a renovar la pintura espanyola. A la dècada dels 80 se centra en l'atracció pels motius simbòlics, la mitologia clàssica i la seva relació amb l'inconscient, així com pels grans mestres com Rubens, Tiziano, Warhol, Delacroix, Picasso ..., experimentant amb la juxtaposició d'imatges i la voluptuositat del color. A la imatge, "El salze plora, les aus canten" de Carlos Franco.