Es Baluard analitza el fenomen turístic a "Ciutat de vacances"

Es Baluard, Plaça de la Porta de Santa Catalina 10 de Palma, presenta del 26 de maig al 22 d'octubre l'exposició Ciutat de vacances, un projecte en procés sobre l'esdevenir del fenomen turístic que arriba després d'una primera presentació-exhibició a Venècia. Des de finals de 2015 i al llarg de l'any 2016 Es Baluard ha desenvolupat el projecte Ciutat de vacances, una investigació sobre l'esdevenir present del fenomen turístic, realitzat conjuntament per aquestes quatre entitats: Es Baluard Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma , Arts Santa Mònica (Barcelona); IED Istituto Europeu di Design (Venècia) i Museu d'Art Contemporani d'Alacant, MACA. El projecte s'ha iniciat com un treball en procés els anàlisis i reflexions es desenvolupen a través de participacions col·lectives relacionals en diàleg amb diferents agents, propostes creatives i intervencions analítiques en xarxa. En la seva sala d'exposicions temporals, el museu presentarà una selecció de les produccions -desenvolupades en la seva major part ex professo per al projecte-, fent-les dialogar amb altres obres d'artistes de l'àmbit nacional i internacional, que complementen o vehiculen plantejaments i focus de reflexió des de la creació contemporània. L'exposició està comissariada per Nekane Aramburu i compta amb la participació de més d'una desena d'artistes i col·lectius: Left Hand Rotation, Marina Planas, Miguel Trillo, Neus Marroig, Ana A. Ochoa, Juan Aizpitarte, Àngel Marc, Idensitat (Gaspar Maza-Ramon Parramon), Irene Pittatore, Irene de Andrés, Xisco Bonnín, Mélissa Epaminondi, Daniel Gasol, Adrian Melis, Joan Miró i Massimo Vitali. A això s'uneixen Jana Leo, Marc Morell, Fran Simó i Tomás Ruiz-Rivas a apartat d'analítica i investigació. A Ciutat de vacances, es proposa una metodologia diferent reprenent com a punt de partida estereotips de la fotografia i iconologia contemporània per desenvolupar hipòtesis de lectures transversals allunyades del formalisme a l'ús i basades en treballs processuals de camp deslocalitzats vinculats a una pedagogia experimental que aborda in situ el canvi històric, social i urbanístic que vivim. L'exposició a Palma s'articula així sobre dos eixos claus: la dicotomia del que és privat enfront del públic i la memòria, imatge i mite del turisme per un altre. Tots dos enllaçats fonamentalment per l'anàlisi i construcció del fenomen del turisme a través de la mirada de l'amfitrió i l'hoste, de l'economia i l'ecologia i des del concret pròxim al global. A la imatge, Juan Aizpitarte, "Safari" (detall), 2016. © Juan Aizpitarte, 2017