Palau i Fabre, passió i llibertat

“A l’Orient de la vida me’n vaig. Viure en el Somni és viure en el món,” diu Josep Palau i Fabre (1917-2008) en un dels poemes dels Epigrames daurats, escrits durant la tardor del 1936, en plena Guerra Civil espanyola, dins L’aprenent de poeta, primera secció del seu gran llibre de poesia Poemes de l’alquimista. Aplec dels seus poemes que publicà, per primera vegada, en edició clandestina, el 1952. Eren anys d’exili i soledat. Palau i Fabre havia decidit de marxar del país i viure a París, en un exili voluntari que començà el 1945 i que s’estengué fins al 1961. En un moment de misèria i de repressió social, política i cultural a Catalunya, per Palau la poesia era un espai de llibertat, una utopia en què encara era possible una vida més alta. Fascinat per la poesia alada i lleugera de Marià Manent, i per les seves traduccions de lírica oriental, Palau construïa un univers verbal ben personal en què la solitud podia conviure amb l’amor i el desamor, l’art i el teatre, la revolta poètica i estètica. Un món de somni, art i poesia que xocava frontalment amb una realitat descarnada i cruel.

Alquimia
Un somni que tenia un principi, un concepte essencial, el de l’alquímia, que esdevindrà cabdal en la seva obra. A l’inici dels Quaderns de l’alquimista, al text Principi d’alquímia, Josep Palau i Fabre ho explica clarament, en uns fragments datats el 1987: “Per mi, dir Poemes de l’alquimista, Quaderns de l’alquimista o Teatre alquímic vol dir adoptar una actitud equivalent, enfront d’aquestes activitats –la poesia, el pensament, el teatre–, a la dels alquimistes medievals, una actitud d’experimentació, per fer emergir l’or del poema, l’or del pensament, l’or de la representació.”

Amb els anys, Josep Palau i Fabre, poeta, dramaturg, assagista, narrador, traductor i crític, creà una de les obres literàries més sòlides de la literatura catalana de la segona meitat del segle XX. Una obra que ens parla dels grans temes de la literatura universal, de la vida, la mort, l’amor, el desig, la passió i la llibertat. Gràcies als seus llibres sobre Picasso, traduïts a les més importants llengües, rebé, també, el reconeixement internacional com un dels principals experts en l’obra de l’artista. Els volums de la seva magna biografia, Picasso vivent (1881-1907) (1981), Picasso: cubisme (1907-1917) (1990), Picasso, dels ballets al drama (1917-1926) (1999) i Picasso. Del minotaure al Gernika (1927-1939) (2011), són de referència obligada.

L’any 2003, un altre dels grans somnis de Palau i Fabre es feia realitat: la creació de la Fundació Palau, a Caldes d’Estrac. En pocs anys, la Fundació Palau s’ha consolidat com un dels centres culturals i d’art més actius i representatius del Maresme, i és de visita obligada per conèixer i estudiar l’obra del poeta.

L’Any Palau i Fabre va començar el 21 d’abril del 2017, dia del centenari del seu naixement, el 21 d’abril del 1917. Cinc àmbits temàtics, amb nombroses activitats previstes, permetran de donar a conèixer una visió completa de la seva obra diversa i complexa: Els llocs de Josep Palau i Fabre. Geografia personal i creativa; Josep Palau i Fabre, l’alquimista; Palau i Picasso; Josep Palau i Fabre i el teatre, i El llegat de Josep Palau i Fabre.

Defensor de la modernitat
Crític amb el noucentisme més encarcarat, Palau i Fabre fou un fervent defensor de la modernitat i de l’avantguarda. Maldà per incorporar la cultura catalana a la modernitat i a l’avantguarda poètica i estètica, d’aquí la seva fascinació per Picasso o els seus estudis i les seves traduccions de Rimbaud o d’Artaud. Atent a la contemporaneïtat, entre els artistes actuals volgué destacar l’obra de Perejaume i de Miquel Barceló. Perejaume ha estat un dels eixos de la Fundació Palau i Miquel Barceló fou un dels artistes que Palau i Fabre volgué exposar a la fundació. És per això que tots dos són convidats a col·laborar en l’Any Palau i Fabre i que s’ha proposat a Miquel Barceló de crear la imatge de l’Any Palau i Fabre. Singularitat, modernitat, avantguarda i risc són els conceptes que s’ha proposat de desenvolupar la programació de l’Any Palau i Fabre.

Les exposicions de l’Any Palau i Fabre
Entre les exposicions previstes cal destacar la que obrirà l’Any Palau i Fabre: Jo soc el meu propi experiment. Tretze lectures dels Poemes de l’alquimista de Josep Palau i Fabre, comissariada per Julià Guillamon a la Fundació Palau (del 18 de maig al 15 d’octubre). El mateix Guillamon és el curador de la mostra La joie de vivre. Llançà, l’estiu, Palau, Picasso, que es presentarà a la Casa de Cultura de Llançà (del 5 d’agost a l’11 de setembre). Una altra exposició documental remarcable serà Palau mira Picasso, comissariada per Víctor Fernández, que es podrà visitar a la Casa Natal de Picasso a Màlaga (del 22 de juny al 8 d’octubre del 2017) i a la Fundació Palau (del 19 d’octubre del 2017 al 14 de gener del 2018).

La poesia i la creació més actuals es podran seguir i veure al Festival Poesia i +, que es desplegarà amb les seves activitats a la Fundació Palau i a tot el Maresme, del 6 al 16 de juliol. L’Any Palau i Fabre tot just ha començat. Conferències, exposicions, recitals, espectacles musicals i teatrals diversos s’aniran desplegant al llarg del territori durant l’any que ve.

A la imatge, Josep Palau i Fabre. Els volums de Picasso. Fotografia de Joan Corominas Salom. 1993.

(*) Comissari de l’Any Palau i Fabre.