El Museu de Maricel ret homenatge al paisatge de Joaquim Sunyer

El Museu de Maricel posa la catifa vermella a Joaquim Sunyer per saludar quatre obres seves, que arriben cedides per diverses col·leccions, amb motiu del centenari de Cala Forn (1917), un dels seus olis més emblemàtics i que representa la més plena humanització del paisatge noucentista. La instal·lació s’ha ubicat a la Sala Sert del Museu de Maricel i ha estat batejada amb el títol d’El paisatge noucentista sitgetà. Cent anys de ‘Cala Forn’ (1917-2017), de Joaquim Sunyer. Es podrà visitar fins al 8 d'octubre del 2017. La instal·lació dedicada a Joaquim Sunyer està integrada per quatre obres del mateix artista: Cala Forn (1917), que és la que ha motivat la iniciativa i que ha estat cedida pel Museu Nacional d’Art de Catalunya; Pastoral (1910-11), cedida per la Casa - Arxiu Joan Maragall; Paisatge de Sitges (c. 1920), cedida pel Museu Nacional d’Art de Catalunya, i Paisatge de Miralpeix amb vistes a Pere Pau (s.d.), cedida per Dolors Junyent Galeria d’Art. El paisatge noucentista sitgetà. Cent anys de ‘Cala Forn’ (1917-2017) es va inaugurar el 25 de maig, amb la presència de la regidora de Cultura, Rosa Tubau; el director del Museu Nacional d’Art de Catalunya, Pepe Serra, i la directora de Museus de Sitges, Vinyet Panyella. L’exposició està organitzada per Museus de Sitges, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Sitges, la Diputació de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i el Museu Nacional d’Art de Catalunya. Cala Forn i el paisatge de Sunyer La mostra suposa l’escenificació del paisatge de Sitges idealitzat per Joaquim Sunyer a començament del segle XX i concentrat en quatre pintures. Amb Cala Forn, Sunyer culmina la síntesi el classicisme, idealisme i humanització. És una obra que representa la plenitud de l’artista i la humanització absoluta del paisatge ideal traçat pel Noucentisme. El paisatge ideal s’humanitza en una síntesi conciliadora que marca un punt d’inflexió en l’evolució de l’artista i on el tractament de la figura humana assoleix un alt nivell de depuració, simplicitat i versemblança que s’assimilen al retrat, una via que Sunyer no ha deixat de practicar i que arrenca amb més força a partir d’aquest passatge. Els paisatges de Sunyer insisteixen en una idea compositiva del paisatge rural sense concessions al tòpic de les imatges més conegudes. La tria de llocs  inèdits fins el moment com a matèria pictòrica comporta l’expansió plàstica de la geografia local, que l’artista treballa amb insistència. Indrets com les fondalades del Picorb o les envistes del Clot dels Frares, la Riera de Ribes i Miralpeix consoliden el paisatgisme sunyerià al llarg dels anys vint del segle XX. En aquell moment, la força del paisatge es dilueix i se substitueix per una altra mirada, palesa en els retrats, el nus i les escenes familiars dins del correlat estètic de la Nova Objectivitat. Des de 1928 fins 1938 esdevé “el cap i guia de la pintura catalana”. La Sala Sert de Maricel L’espai escollit pels Museus de Sitges per acollir la instal·lació no és casual: la Sala Sert del Museu de Maricel està integrada per vuit pintures de Josep Maria de Sert realitzades el 1916 amb motiu de la Gran Guerra i permeten emmarcar les obres de Sunyer en el seu temps, però en un context radicalment diferent. A la Sala Sert, s’hi va instal·lar durant l’exposició Ramon Casas, la modernitat anhelada l’àmbit dedicat a la Poètica de les multituds, on, entre d’altres obres lluïa l’oli dedicat a la Sortida de la processó de Corpus de Santa Maria del Mar (1896, MNAC).