Duane Michals a la Fundació Mapfre

La Fundació Mapfre de Barcelona presenta fins al 10 de setembre del 2017 una exposició de Duane Michals. Des que Valentín Roma va donar el cop de timó curatorial a La Virreina, la sala Garriga i Nogués de la Fundació Mapfre ha capitalitzat a Barcelona part de l’activitat expositiva dedicada a les pràctiques fotogràfiques modernes i contemporànies –amb permís de la Fundació Foto Colectània–. Unes pràctiques que s’han estat circumscrivint en l’àmbit més documental i artístic, com ho proven les darreres exhibicions dedicades a Hiroshi Sugimoto, Bruce Davidson o, enguany, Peter Hujar. Seguint la mateixa línia discursiva, aquest mes de maig serà el torn del nord-americà Duane Michals (Pennsilvània, 1932), figura destacada de la fotografia de caràcter conceptual del darrer quart del segle XX. L’exposició ha estat comissariada per la italiana Enrica Viganò, fundadora de l’agència cultural Mira, situada a Milà i especialitzada en fotografia. Des dels anys noranta, Viganò ha sobresortit gràcies a una tasca curatorial intensa al voltant de la fotografia produïda des dels anys trenta, i sobretot, en la segona meitat del segle XX a Europa i els Estats Units. No per casualitat és l’autora de l’entrevista al mateix Duane Michals que l’editorial espanyola La Fábrica va publicar l’any 2001 (Duane Michals habla con Enrica Viganò) i contribuïdora del llibre monogràfic Storyteller: the photographs of Duane Michals (DelMonico Books, Prestel, 2014), entre altres treballs. L’exposició dissenyada per Viganò vol posar el focus en una de les aportacions metodològiques de Duane Michals més celebrades, que no és cap altra que el treball transmèdia i narratiu amb i des del mitjà específic de la fotografia. És a dir, a la intervenció de les imatges mitjançant escrits o pintura, i que a la vegada fa una recerca per expandir i trascendir la unicitat iconogràfica de la fotografia gràcies a l’adopció de la temporalitat i la seqüència visual, tradicionalment associades al llenguatge cinematogràfic. Cal entendre l’aportació d’aquest conjunt de processos de treball en relació amb el context fotogràfic del qual va emergir Michals, originàriament format en art i disseny. Ens referim a la pràctica documental de finals dels anys cinquanta als Estats Units, aleshores en ple canvi de l’estil clàssic, formal i conceptualment, cap a propostes visuals més subjectives, en relació tant amb la cultura beat com amb la influència del gir conceptual de la pròpia pràctica artística contemporània. Així, Michals és un exemple del desplaçament de la fotografia més enllà dels seus límits documentals, que tant caracteritzaria la contaminació artística de les darreres dècades del segle, tot i que el fotògraf també ironitzaria sobre aquests jocs d’ús de la fotografia, en la seva versió més arty, amb la sèrie How Photography lost its Virginity on the Way to the Bank (2007). L’exposició aborda tots aquests terrenys de treball, a través d’un recorregut que transita per les diferents etapes que il·lustren, a la vegada, els canvis metodològics i temàtics, tant en la producció comercial com en la personal, en el que és una de les trajectòries fotogràfiques més fructíferes i influents del tombant del segle XX. A les imatges, a dalt, Duane Michals, Magnus Was Burnt by Solange’s Fiery Mane, 2008. Còpia cromogènica amb text manuscrit. 27,94×50,80 cm. Duane Michals. Cortesia de DC Moore Gallery. Nova York © Duane Michals. A sota, Duane Michals en la presentació de l'exposició.