Tecla Sala: Àngels Ribé. Anatomia d'un impuls

El Centre d’Art Tecla Sala de L’Hospitalet de Llobregat exposa fins al 31 de maig del 2020 una mostra d'Àngels Ribé. Àngels Ribé (Barcelona, 1943) és una de les artistes pioneres a adoptar algunes de les actituds artístiques del que a Catalunya es va conèixer com a art conceptual: el conjunt de moviments experimentals sorgits durant els seixanta –el body art, el land art, l’art cinètic o l’art & language–, els quals cercaren noves vies d’expressió tot allunyant-se dels registres convencio-nals de la plàstica moderna. Ribé s’havia desplaçat a París el 1966, com a estudiant de sociologia, i aviat l’atraparen les noves formes d’art que detectà en galeries i revistes, com ara Robho, les quals contrastaven amb l’atmosfera tardoinformalista o neofigurativa de Barcelona. Les fotografies intervingudes de Jan Dibbets o els objectes meteorològics de Hans Haacke, l’empenyeren a llançar-se definitivament pels camins d’una obra a mig camí entre l’acció poètica corporal, la fotografia o el diàleg objectual amb la natura, i va donar sortida a un impuls creatiu espontani, latent des de la infància. No ens sembla, Ribé, una artista que s’aboqués programàticament als principis iconoclastes del nucli dur del Grup de Treball, per a reivindicar un missatge polític o qüestionar la idea de subjecte artístic. No la identifiquem com una artista reivindicativa de gènere –com de vegades se l’ha descrit–, ni tampoc defensora d’un art efímer i despersonalitzat. Ribé tingué el mèrit, efectivament, d’obrir-se camí –junt amb Balcells, Pijoan, Miralles, Gubern o Grau– en el si d’un entorn artístic taxativament viril. En aquest marc, adoptà recursos de l’art desmaterialitzat (per emprar el terme d’època difòs per Lucy Rippard), que consolidà en les seves estades a Chicago o Nova York (on arribà a exposar amb Matta-Clark o Acconci); encara que sense un trencament radical amb alguns principis de la modernitat, com ara l’impuls genuí del subjecte a través del gest artístic o la recerca d’una estètica formal coherent en el temps. La seva obra se sustenta, de fet, en el desglossament d’una força artística interior, alhora estructurada i innocent, que desenvoluparà a través d’obsessions que se succeiran en el temps: la natura, el cos, la passió dels objectes quotidians insòlits, la recerca de geometries invisibles, a les quals, a partir dels anys vuitanta, també donarà forma a través del treball pictòric i escultòric. D’aquí l’encert del comissari de l’exposició al Centre d’Art Tecla Sala (Àngels Ribé. Sota l’ossa major), David Armengol, per haver concebut la mostra descabdellant l’eix nuclear del conjunt del treball de Ribé: la relació espontània, geomètrica i fins i tot còsmica de l’artista amb la naturalesa. L’enfoc retrospectiu ja se li va donar el 2011 (Àngels Ribé. Des del Laberint, Macba), i calia proposar una revisió més transversal i dialògica, que establís ponts entre diferents obres i períodes de l’artista. També destaquem el singular programa d’activitats de la mostra, que inclou intervencions de figures que han marcat la vida intel·lectual de Ribé, com ara la del paisatgista i escriptor francès Gilles Clément, l’arquitecte Jose Aponte i l’astrofísica Mariona Badenas. A la imatge, detall de Monòlit. 2019, d'Àngels Ribé.