El Govern, dipositari del fons documental de Gonzalo de Reparaz

La Cartoteca de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC), dependent del Departament de Territori i Sostenibilitat, custodiarà el fons documental de Gonzalo de Reparaz Rodríguez-Báez (Porto, 1860-Mèxic, 1939), un geògraf, historiador, periodista, escriptor i diplomàtic que va viure a Barcelona durant els anys de la Guerra Civil. El seu llegat va ser confiscat i dipositat a l’Arxiu de la Guerra Civil, a Salamanca, i ha estat restituït a la família, després d’una lluita legal. L’hereva de la família Reparaz l’ha cedit a l’ICGC, amb una còpia digital per a l’Arxiu Nacional de Catalunya. Aquesta donació se sumarà a la que ja va fer l’any 2005 del fons del seu pare, Gonzalo de Reparaz Ruiz, també destacat geògraf. La fusió dels dos llegats de la família Reparaz permet disposar d’un valuós testimoni de la història política i europea dels segles XIX i XX. L’inventari del fons es podrà consultar a la Cartoteca de l’ICGC i també al web de l’Arxiu Nacional de Catalunya. El conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, ha participat, juntament amb les netes María del Carmen de Reparaz y Marie Hélène López  de Reparaz,  en la inauguració de l’exposició del fons de la seva família, que es podrà visitar gratuïtament a la seu de l’ICGC fins a finals de juliol. En la inauguració també han participat el director de l’ICGC, Jaume Massó, i l’advocat de la família Reparaz, Josep Cruanyes. Rull ha posat de manifest “l’atrocitat de l’Arxiu de Salamanca, amb un origen execrable i que encara provoca conseqüències directes, com el fet que moltes famílies no poden accedir a la seva pròpia història”. El conseller s’ha referit a la batalla judicial de la família Reparaz qualificant d’”inaudit” que “s’hagi de treballar contra aquesta bogeria ben entrat el segle XXI”. El titular de Territori i Sostenibilitat ha volgut “convidar la ciutadania a visitar i fer seva una part de la nostra història que ens va ser confiscada i guardada sota clau fins que la lluita judicial d’una família ha permès recuperar-la i fer-la pública”. Llegats personals per comprendre el territori María del Carmen de Reparaz, resident a Perú, ha explicat que “vaig descobrir l’existència d’un arxiu de González de Reparaz” a Salamanca “el 2002, gràcies a un article a Internet”. El 2003 viatja a Barcelona i entra en contacte amb l’ICGC, a qui cedirà, dos anys més tard, l’arxiu del seu pare. L’abril de 2009 comença el periple judicial per treure el llegat de l’avi de Salamanca, que es va tancar l’any 2016 amb una sentència favorable del Tribunal Suprem. “La família Reparaz ha pogut recuperar així part de la seva història i tancar un cercle inconclús”, ha valorat. De la seva banda, el director de l’ICGC, Jaume Massó, ha explicat que l’Institut “vol aplegar llegats documentals relacionats amb el territori, perquè són eines que ens ajuden en la reflexió sobre l’espai”. En aquest sentit, “a més de mapes, som dipositaris d’arxius personals de geògrafs”, que contribueixen a ampliar el coneixement científic. Periodista i diplomàtic a principis del segle XX Gonzalo de Reparaz Rodríguez-Báez va ser un geògraf, historiador, periodista, escriptor i diplomàtic poc conegut fins ara. El 1880 deixa la seva Porto natal i es trasllada a Madrid, on es relaciona amb els cercles africanistes, liderats per l’intel·lectual aragonès Joaquín Costa, i esdevé una figura destacada en aquest àmbit. Al mateix temps es forja com un destacat periodista, especialitzat en temes de geopolítica, molt sovint al servei dels polítics de la Restauració, especialment durant la Guerra de Cuba. A principis del segle XX és enviat a París com a assessor de l’ambaixador d’Espanya en les negociacions pel repartiment del territori del Marroc amb el govern francès. Casat amb Carmen Ruiz, l’any 1901 neix el seu únic fill, Gonzalo, que arribarà a ser un destacat geògraf. El 1908 és enviat a Tànger com a Comissionat Especial  per a supervisar l'ocupació del Marroc, però entra en conflicte amb el cos diplomàtic d’aquella ciutat i decideix, el 1913, anar-se’n a l’Amèrica del Sud. S’instal·la amb la família primer al Brasil i, més endavant, a l’Argentina,  on exercirà de periodista clarament germanòfil, durant tota la Primera Guerra Mundial. El 1919 Reparaz torna a Europa i s’instal·la a Suïssa, des d’on reiniciarà les relacions amb els cercles polítics espanyols. En aquesta època, i sota l’auspici de Francesc Cambó, treballa en l’acció d’internacionalització del fet català. Arriba definitivament a Espanya l’any 1921 i s’estableix a Barcelona, on es relaciona amb un ampli ventall de personalitats de l’àmbit polític català. Durant els anys de la dictadura de Primo de Rivera torna a exercir de periodista i manté contactes amb els opositors al règim. Amb la proclamació de la República el 1931, Reparaz marxa a Madrid, on tenia bona sintonia amb destacats polítics republicans. Amb l’esclat de la Guerra Civil, Reparaz s’instal·la un cop més a Barcelona, ciutat on viu la darrera etapa de la seva vida i on experimenta una transformació política que el porta des de l’intent de creació d’una dreta republicana fins a una posició molt propera a l’anarquisme. Mor exiliat a Mèxic el 1939.