La galeria RocíaSantaCruz (Gran Via de les Corts catalanes, 627) acull, fins al 29 de juliol l’exposició Post, Trans de Marina Núñez, comissariada per Glòria Picazo.
Amb paraules de Picazo, "Post fa referència a “després de”, Trans ens remet a “l’altre costat de”. Posthumanisme i Transhumanisme són termes molt emprats actualment, semblen oposats, però sovint venen a dir el mateix: una superació de la condició humana com s’entenia fins ara. L’obra de Marina Núñez ha mantingut una constant conceptual, l’interès per allò monstruós i per l’evocació de personatges no canònics, però en canvi s’ha vist acompanyada per una gran diversitat de recursos artístics que l’han dut des de la pintura a l’oli dels inicis a endinsar-se en l’ultima tecnologia digital. Aquesta evolució li ha permès descobrir uns recursos tècnics molt més adequats per expressar la que ha estat una de les seves màximes: si “el cos muta, la identitat muta”, si “el cos canvia, la subjectivitat canvia” també. És per això que el substrat present al seu treball s’ha anat configurant a partir de la fascinació per la literatura de terror i de ciència-ficció, amb Edgar Allan Poe com a referència ineludible, i focalitzant aquest interès en la figura del cíborg, un ésser ni del tot humà ni tot màquina. L’artista s’hi sent interessada perquè és “un híbrid, impur, que no té una essència immutable” i aquest interès coincideix alhora amb les teories d’una autora ciberfeminista, Donna Haraway, el Manifest Cíborg (1985) de la qual ha estat una referència important per als seus treballs. El projecte artístic de Marina Núñez mostra una gran capacitat de ressonància vers la literatura, l’assaig, el cinema, i actualment les sèries televisives, però sense oblidar les seves referències a la història de l’art, que si en algun moment van ser evidents, actualment apareixen velades però encara presents".