L'IVAM estudia els treballs d'experimentació documental de Robert Frank

L'IVAM, c/ Guillem de Castro, 118 de València presenta del 15 de juny al 15 d'octubre l'exposició Cas d'Estudi: Robert Frank, que revisa la trajectòria artística d'un dels fotògrafs més influents del s.XX. La mostra inclou 18 fotografies pertanyents a la Col·lecció de l'IVAM, llibres, les pel·lícules Keep Busy (1975) i True Story (2004) procedents del Museum of Fine Arts de Houston i el vídeo documental titulat Fire in the East que contextualitza la seva obra. La mostra s'articula al voltant de les tres línies de treball que va desenvolupar Robert Frank (Suïssa, 1924) al llarg de la seva carrera, fotografies, llibres i pel·lícules, i posa l'accent en la gran heterogeneïtat que va desenvolupar en les seves obres al voltant de la construcció de la imatge, l'autorepresentació i representació de l'altre. L'exposició, que no segueix una estructura cronològica, pren com a punt de partida la seva fotografia documental dels anys cinquanta vinculada a la sèrie The Americans, 83 imatges preses entre 1954 i 1956 quan el fotògraf va recórrer el territori dels EE UU. Un viatge de dos anys per 48 estats i 30.000 fotos que va poder fer gràcies a la beca que li va concedir la Fundació Guggenheim a 1955. Aquest llibre va iniciar un nou camí en el qual la mirada subjectiva de l'artista s'imposa sobre una presumpta realitat que ja ningú sembla creure. La producció de Robert Frank és un treball de recerca continu que ens porta cap a una acumulació d'estratègies que juguen amb la imatge. Un procés en el qual intervenen elements externs com ara el so, el llenguatge o altres imatges que s'uneixen a la imatge per donar resposta a les motivacions i necessitats de l'artista. L'experimentació, sense la seguretat d'un objectiu determinat, ha marcat una producció amb un caràcter fluid i molt personal, les seves "fotos no obeeixen a un pla traçat per endavant, mai estan compostes per anticipat". Influenciat en els seus començaments pel fotògraf Walker Evans, el seu amic i mentor del qual més tard es va desmarcar, Robert Frank va saber concentrar-se en temes als quals ningú mirava de front llavors i que es convertirien en essencials en les dècades posteriors de la vida d'Estats Units: la solitud, el silenci, la cultura del consum, el racisme, l'alienació, l'amor. L'artista es va desmarcar des del primer moment de l'èxit d'aquella mirada documental i en el seu món va donar entrada a la poesia, el cinema, el vídeo, el collage i l'experimentació. A finals de la dècada dels cinquanta, quan començava a ser reconegut professionalment, va abandonar la fotografia per a convertir-se en cineasta. Pel·lícules com Keep Busy (1975) i True Story (2004), incloses en la mostra a l'IVAM, faciliten una anàlisi més detallada de la decisiva influència que el cinema va exercir en la seva fotografia i el procés d'interiorització del seu treball, reflectint en ell cada vegada més els seus interessos i preocupacions. El cinema no és un capítol aïllat en la seva trajectòria, sinó tot el contrari. En les pel·lícules desenvolupa i radicalitza qüestions com la reflexió sobre el propi acte creatiu, la dicotomia entre realitat i ficció o l'anàlisi sobre la relació entre el record, el llenguatge i les imatges. Jack Kerouac així el definia: "Robert Frank, suís, discret, amable, amb aquesta petita càmera, que aixeca i dispara amb una mà, es va empassar un trist poema des de la mateixa Amèrica i ho va passar a pel·lícula, fent-se un lloc entre els grans poetes tràgics del món ". A la imatge, Robert Frank, "Untitled. Park Avenue Scene", 1959.