El Scherlock Holmes de Picasso

Maya Picasso és qui es refereix a Josep Palau i Fabre com el Sherlock Holmes de Pablo Picasso (1). Incideix en el fet que el biògraf segueix pas a pas els anys de l’artista a l’Estat espanyol i arriba a verificar la direcció de la llum, el dia de l’any, i l’hora del dia de cada pintura. Des de la Fundació Palau, i amb motiu de la celebració del centenari del seu naixement, volem precisament que aquesta tasca d’investigació minuciosa tingui la rellevància i la visibilitat que es mereix. Amb la fórmula de coproducció amb la Casa Natal de Màlaga, preparem l’exposició Palau mira Picasso, comissariada per Víctor Fernández, que s’ha realitzat exclusivament amb material de l’arxiu de la Fundació Palau, del qual és responsable Alicia Vacarizo. S’editarà el primer volum de la col·lecció Àlbum de la Casa Natal de Màlaga amb el títol Palau mira Picasso, dirigida per Rafael Inglada i amb text de Víctor Fernández, durant el mes de juny. La Filmoteca de Catalunya projectarà la pel·lícula Picasso a Catalunya (Estela films, 1975) en el marc d’un cicle que dedica a Josep Palau i Fabre, també durant el mes de juny. Julià Guillamon prepara la reedició d’Estimat Picasso. Les visites de Palau i Fabre a Picasso Són més de vint-i-cinc les visites que Josep Palau i Fabre fa a Pablo Picasso a la residència de l’artista a Notre-Dame-de-Vie, Mougins. Cada una d’aquestes entrevistes representa una oportunitat única per a Palau per dur a terme els seus treballs picassians: hi va sempre carregat de preguntes, de fotografies, d’apunts... Aquestes trobades són relatades pel mateix Palau al llibre Estimat Picasso (Destino, 1997); testimoni únic de la relació que s’establí entre biògraf i biografiat, on es fa evident la sensibilitat extrema de Palau vers Picasso. Paral·lelament, Palau inicia una sèrie de viatges als indrets picassians acompanyat de la seva Kodak 35: Màlaga, la Corunya, Horta de Sant Joan, Gósol, Cadaqués, Ceret... i no es perd cap esdeveniment que li possibiliti mirar Picasso. El 28 de febrer del 1968, Palau és a París amb motiu de la inauguració de l’exposició Picasso dessins 1966-1967 a la Galerie Louise Leiris. A la galeria es troba amb D.-H. Kahnweiler, el gran marxant del cubisme. Un periodista, alternant el castellà i el francès, conversa amb Kahnweiler i Palau. El resultat és un document brillant pel contingut però sobretot perquè podem escoltar la passió de Palau per Picasso. Ens hi explica que treballa constantment sobre l’artista i que ha viatjat a Màlaga, a la Corunya... i com l’hivern anterior va dirigir-se al nord d’Holanda, a un poblet anomenat Schoorl, seguint el rastre de l’estada que hi va fer Picasso l’estiu del 1905 amb l’escriptor Schilperoot (company al Bateau-Lavoir). L’entrevistador es mostra sobtat. Palau s’explica: “Siempre saco algo, algo... aunque sea poquísimo.” A Estimat Picasso Palau confessa la seva decepció quan sap per Picasso mateix que durant l’estada a Schoorl havia estat vivint a la mateixa casa que Schilperoot i no pas a la casa pintoresca de l’entrada del poble que algú li va assenyalar i que va fotografiar. Picasso, en bon estat de salut Tornem a l’entrevista. 28 de febrer. Palau relata que ha trobat Picasso en un bon estat de salut. Descriu que ha vist obres recents en les quals tracta el tema de la Celestina. Saltem de nou a Estimat Picasso. 27 de febrer. Picasso està entretingut amb el mestre d’obres que li ha de tapar unes goteres a casa. Mentrestant, Palau es distreu mirant uns dibuixos de tema celestinesc posats sobre un chaise-longue. S’atura en el dibuix en què un cavaller brinda a la salut d’una dona estirada que té al davant i Picasso, tot ensenyant-li el dibuix, li diu, a Palau: “Potser aquest ets tu”..../... –“O potser és Miquel Gaspar.”  Hi ha un gran silenci. Continuen les preguntes sobre Holanda, l’artista comenta que vol enviar Les Menines a Barcelona, parlen de la problemàtica del català... Aleshores Picasso li fa un retrat sobre una pàgina de l’edició castellana de Picasso dit (Habla Picasso, Gustavo Gili, 1968) d’Helélène Parmelin i li dedica: “Per l’amie Palau Fabre.” Seguidament, Jacqueline Picasso confessa a Palau que té enveja del seu viatge a París. Aquest no pot precisar si fou un viatge immediat o posterior perquè aquell any van ser nombrosos els seus desplaçaments a la capital francesa. L’enregistrament de l’entrevista del 28 de febrer esvaeix el dubte. La pel·lícula de Palau i Fabre: “Picasso a Catalunya” L’entrevista és inèdita. Veurà la llum en l’exposició acompanyada de fotografies, documents i de la pel·lícula amb guió i direcció de Josep Palau i Fabre Picasso a Catalunya (Estela films, 1975). El primer fotograma del film és un mapa del Principat, sentim la sirena d’un vaixell estrident que ens remarca la importància de l’arribada de Picasso a la ciutat. La veu en off de Palau ens transporta del port de la Barcelona finisecular a la muntanya de Santa Bàrbara i als Ports del Maestrat d’Horta d’Ebre. Les imatges de les muntanyes s’intercalen amb els paisatges que Picasso va pintar en aquest indret. Tot seguit, l’escena s’obre amb la porta d’entrada a l’estudi del carrer Escudellers, a casa de l’escultor Josep Cardona i clou amb el conegut retrat que Picasso fa del seu amic. Arribem als 4 Gats. La càmera entra per la finestra del local i veiem l’obra Interior dels 4 Gats, del 1900. Palau ens transporta ara a la soledat i a la misèria de les obres del 1902 i descobrim la problemàtica de l’època blava, el viatge a Gósol amb Fernande Olivier, l’aventura cubista, l’abstracció total desenvolupada al poble de Cadaqués, els estius a Ceret... El film té moments molt evocadors, com ara els primers plans de les roques de la costa de Cadaqués en alternança amb detalls d’obres cubistes o les imatges de les teules de les cases de Gósol, que evoquen les transformacions cromàtiques de la paleta de l’artista. Palau mira Picasso! (*) Directora de la Fundació Palau (1) Pròleg de Josep Palau i Fabre a Pablo Picasso, Academic and Anti-Academic. 1895-1900, Yoshii Gallery, 1996. A la imatge, Schoorl, ciutat holandesa en què va viure Picasso entre el juny i el juliol del 1905. Foto: Josep Palau i Fabre. s/d.