El Museu d'Història de Barcelona (Muhba), Plaça del Rei s/n de Barcelona, presenta el seminari Crisis i revolucions a Barcelona, 1917 els dies1 i 8 de juny de 2017. Hi participen Soledad Bengoechea, historiadora; José Luis Martín Ramos, UAB; María Cruz Santos, historiadora; i Joan Roca, Muhba. Aquest seminari s'inscriu dins dels actes organitzats per la Comissió del Centenari de la Revolució Russa.
El 1917, en una Europa sotmesa als rigors de la primera Guerra Mundial, es va originar una gran crisi que va donar lloc a la Revolució Russa. Catalunya, malgrat que es va mantenir neutral en la contesa, va viure una crisi que certificava la mort d’un sistema, el de la Restauració, com a conseqüència de tres desafiaments diferents i consecutius que es van succeir durant els mesos de juny, juliol i agost i que van posar de manifest la debilitat del règim: l'aparició de les juntes de defensa a causa del malestar que hi havia a l'exèrcit per la seva incapacitat, l'escassetat de pressupostos i la manca d'expectatives d'ascens; l'Assemblea de Parlamentaris, que tractava de promoure una reforma de la vida política, i la vaga general d'agost, desencadenada per motius laborals i polítics. Atesa, en certa manera, la repercussió de l'anarquisme a Catalunya i Barcelona, entre les organitzacions obreres creixia la idea d'utilitzar la força com a instrument de canvi.
A la imatge, Porta de l'Ajuntament durant l'Assamblea de Parlamentaris (detall), 1917. AFB (Frederic Ballell)