El Museu del Disseny (DHUB) de Barcelona presenta des del 25 de maig del 2017 David Bowie és.
David Bowie és explora l’evolució i reinvenció perpètua d’aquell noi de Bristol que desafià les convencions i es convertí en icona cultural. Amb una carrera marcada per l’experimentació musical (del glam al folk, passant per la psicodèlia, el plastic soul o l’electrònica i el pop) i els canvis estilístics continus, Bowie fou una veritable màquina sincrètica capaç d’unir art, literatura, filosofia, teatre, moda i disseny.
A partir del 25 de maig, el Museu del Disseny (DHUB) és l’escenari d’aquesta retrospectiva que, com una superestrella del rock, ha realitzat una excel·lent gira internacional –Toronto, Sao Paulo, Berlín, Chicago, París, Melbourne, Groningen, Bolonya i Tòquio– des que es va inaugurar el 23 de març del 2013 al Victoria and Albert Museum de Londres. Barcelona és, doncs, l’onzena ciutat on aterra i serà l’única de tot l’Estat espanyol.
David Bowie is suposa una experiència audiovisual completa gràcies a l’ús d’una avançada tecnologia multimèdia que integra material sonor en el recorregut per l’exposició. Així, l’ús dels dispositius de Sennheiser permet fusionar virtualment imatge i música per oferir una vivència holística que uneix vista i oïda.
L’exposició al Victoria and Albert Museum de Londres –la més visitada en els 164 anys d’història del museu, amb més d’un milió i mig de visitants– reuní per primer cop més de 300 objectes: vestuari original, fotografies, vídeos, dissenys d’escenaris, instruments de Bowie, caràtules dels seus discos, storyboards, repertoris i lletres manuscrites, a més d’esbossos, partitures i textos. Bowie prestà tot el que els comissaris, Victoria Broackes i Geoffrey Marsh, li demanaren –excepte un saxo que li regalà el seu pare als 13 anys– però preferí no parlar amb ells per no condicionar el discurs.
D’aquesta manera, en la mostra barcelonina la fandom podrà gaudir dels bodies de Ziggy Stardust dissenyats per Freddie Buretti o de les futuristes vestidures de Kansai Yamamoto per a la gira Aladdin Sane; observar les intimitats de l’artista a través de les fotografies de Brian Duffy, Terry O’Neill i Masayoshi Sukita o reviure Bowie a través de fragments de pel·lícules, actuacions en directe i vídeos musicals. A més a més, podrà admirar algunes de les pintures realitzades per la icona durant la seva estada al Berlín Oriental a finals dels setanta.
Quan Moisès pujà al mont Sinaí per rebre les taules de la llei, Déu se li presentà dient “Jo soc”. Com a mínim això és el que li passa, a Charlton Heston, a Els deu manaments. David Bowie també és, sense atributs. Perquè cap adjectiu podria fer justícia a la riquesa d’aquest personatge únic. Ara recordeu el segon manament: no està permès adorar falsos ídols. David Bowie és.
A la imatge, vestit a ratlles d’Aladdin Sane. Gira del 1973.