"Dalí: Eureka!" al Museu d'Art Modern de Ceret

El Museu d'Art Modern de Ceret presenta del 24 de juny a l'1 d'octubre del 2017 Dalí: Eureka!. En el seu Diccionari de surrealisme, André Breton defineix Dalí com «el príncep de la intel·ligència catalana». De fet, Dalí mostra interès per totes les disciplines científiques, de l'astrofísica a la teoria de la relativitat, de la psicoanàlisi a la genètica, passant per les teories contemporànies més complexes com la teoria de catàstrofes o la de cordes. Gràcies a aquesta curiositat universal, Dalí esdevé l'hereu dels grans mestres del Renaixement. La ciència alimenta el seu pensament i la capacitat per interpretar el món exterior en la seva ment. Aquesta última respon a la necessitat de trobar, enmig de l'univers i de les normes, la certesa d'una intuïció personal i irracional. Quan Dalí equipara el temps a una matèria mal·leable —el camembert desfet—, reivindica l'herència dels grans mestres del passat mitjançant una projecció, una premonició cap al futur. Des de l'època de la seva formació, Dalí ja s'interessa per l'astronomia, la psicoanàlisi, les ciències naturals, l'entomologia i la teoria de la relativitat. Accedeix a aquestes disciplines durant l'estada a la Residencia de Estudiantes de Madrid, on el filòsof José Ortega y Gasset, traductor de Freud, Einstein i Marinetti, hi organitza conferències i trobades. Al voltant dels anys 30, l'artista empordanès elabora la famosa teoria del mètode paranoic-crític, basada en gran mesura en les tesis de la psicoanàlisi, on mostra elements en sintonia amb els treballs del jove Jacques Lacan sobre la paranoia. Des d'aleshores, Dalí busca unir de manera íntima l'art i la ciència. Els primers assajos nuclears i les posteriors bombes sobre Hiroshima i Nagasaki el 1945 fan que s'interessi per l'estructura atòmica de la matèria. Amb un retorn vers el catolicisme, el pintor proposa representacions nuclears de les figures de l'art sacre, de Crist i de marededéus. Dalí no dubta i consulta els savis del moment: visita Freud a Londres el 1938, també Francis Crick a Nova York (premi Nobel el 1962 amb Watson pel descobriment de l'estructura de l'ADN). Es troba amb Dennis Gabor, premi Nobel de física pel descobriment de l'holografia amb què Dalí treballarà durant els anys 70. Per últim, amb en René Thom, autor de la teoria de catàstrofes i amb Marcel Pagès i la teoria de l'antigravitació. Tal com mostra l'exposició és justament en companyia de Marcel Pagès que Dalí arriba a Ceret el 27 d'agost del 1965 per assistir a un dia fantàstic i ple d'esdeveniments. El 1985 Dalí reuneix al Museu de Figueres científics de renom mundial per al simpòsium titulat «Procés a l'atzar». Afeblit d'ençà de la mort de Gala, el geni empordanès segueix els debats per vídeo i en directe des de la seva habitació. Aquests moments punyents, els d'un home aterrit per la mort i que s'havia promès la immortalitat psíquica, són el reflex d'un apetit insaciable de coneixements i de curiositat per a les ciències. L'exposició s'organitza en una sèrie de capítols temàtics sobre un tema científic reinterpretat mitjançant el mètode paranoic-crític de Dalí. Una aproximació original a l'obra de l'artista visionari. La ciència –i l'exposició del Museu d'Art Modern de Ceret– aporten la prova que «L'única diferència entre un boig i jo és que jo no estic boig». A la imatge, detall de Philippe Halsman, CBS morning Show, 1956, fotografia, 24x36 cm. © Arxius Halsman.