Toni Catany al Casal Solleric

El Casal Solleric de Palma presenta fins al 20 d'agost del 2017 Toni Catany. D'anar i tornar. El Casal Solleric exposa la mostra Toni Catany. D’anar i tornar, després de passar per la Pedrera de Barcelona i per la sala Canal d’Isabel II de la comunitat de Madrid. L’exposició antològica, comissariada per Antoni Garau i Alain d’Hooghe, director i vicepresident de la Fundació Toni Catany, ofereix un magnífic tastet sobre la trajectòria del fotògraf, mort sobtadament el 2013, que des de la Mediterrània va ser capaç de projectar-se al món amb una obra d’una forta càrrega poètica. “Com ja vam fer a Madrid, ens hem adaptat a l’espai –explica Garau– respectant l’estructura i el discurs de Barcelona, on es va fer la mostra.” De fet, el Solleric no és un espai qualsevol: “Aquí, el 1991, en Catany va fer una de les exposicions importants que oferirien una nova dimensió al seu treball: La meva Mediterrània. D’alguna manera és com retornar a un espai primigeni”, recorda el comissari. En aquesta ocasió, la mostra també inclou la icònica imatge Nin (Eivissa, 1967), considerada la primera fotografia de l’artista. D’aquesta jove instantània, que s’aferra als orígens illencs, fins als retrats de la sèrie Mirades fortuïtes o l’abstracta Parets mestres, que sorgeixen després de veure i fotografiar cares i murs de diferents indrets, com ara Veneçuela, Etiòpia, Indonèsia, Mèxic, l’Índia, entre d’altres. L’exposició planteja un viatge d’anades i tornades, un seguit de vaivens per diferents moments i espais de la seva obra. Hi apareixen les provatures i experimentacions quasi pictòriques amb el calotip i també els nus de Somniar déus, que titula a partir d’un vers del poeta Blai Bonet, o els Altars profans, bodegons i natures mortes d’andròmines, que col·leccionava d’aquí i d’allà a manera de records. Un grapat d’imatges en color i en blanc i negre que, juntament amb objectes personals, lectures, cites i pensaments, ens acosten al bell i nostàlgic univers d’un creador obsedit amb el pas del temps. Garau confia que la mostra sigui una oportunitat per visibilitzar la figura del fotògraf a ca seva i que, de retruc, ajudi a desencallar el futur incert del seu darrer gran projecte. Catany va manifestar la intenció que el seu llegat [a banda de la seva obra, recull una vasta biblioteca especialitzada, càmeres, quaderns i escrits, a més de fotografies d’altres artistes] es conservés a Llucmajor, tot convertint la seva casa natal i la del costat, del sacerdot i fotògraf Tomàs Montserrat, en el Centre Internacional de Fotografia, per situar el seu poble al mapa de l’art contemporani. “Enguany és un moment decisiu”, indica des de la capital catalana. El fons de més de 4 milions d’euros que va arribar a Mallorca l’any 2009 per fer l’esmentat centre té, segons explica el mateix Garau, la data límit de finals de l’any que ve. “D’altra manera, el govern balear hauria de tornar els doblers al govern de Madrid, i amb interessos.” Tot i el bloqueig burocràtic, i en espera de l’anhelat acord entre administracions, la Fundació Toni Catany, amb un peu a la capital catalana i l’altra a Mallorca, difon l’obra de l’artista i vetlla perquè la seva darrera voluntat de tornar definitivament a l’illa esdevingui, més aviat que tard, una realitat. A la imatge, Bodegó n. 121 de Toni Catany.