Helena Almeida en cos i ànima a l'IVAM

L'IVAM de València presenta fins al 18 de juny una exposició d'Helena Almeida. Una estricta racionalitat i l’ordre juguen en les espontànies contradiccions de la poètica d’Helena Almeida (Lisboa, 1934) ara mostrada a l’IVAM conforme a una retrospectiva de la seva obra com a tal, però també com a divulgatiu plantejament de la dissolució i la reconfiguració d’un determinat concepte de l’art i els seus suports. Tot i això, es tracta d’una racionalitat procedimental establerta sobre les possibilitats i els resultats que permeten enllaçar la pintura, el dibuix, la fotografia i la performance en una manera de fer irracional. L’aparent paradoxa és fructífera, perquè la polida estructuració dels processos artístics acaba posant de manifest la seva compatibilitat amb la cerca de les sensacions, l’expressió i la vida. Així és que l’artista portuguesa no està al davant d’aquestes, sinó que tant conviu amb aquestes com aquestes és, ja que el seu treball ve impulsat a través de les influències neoconcretes brasileres de Ferreira Gullar, lligades amb allò corpori en la praxi vital i amb una quotidianitat en termes d’experiència real. En aquests termes, Almeida dialoga amb l’espectador mitjançant un blau no-Klein resultat del retorn a la pintura aplicada sobre la fotografia. A la imatge, Helena Almeida. Seduir (detall), 2002. Fotografia b/n i tinta acrílica, 199x129,5 cm. Colecció CAM - Fundaçâo Calouste Gulbenkian.