Els papers de Victòria Rabal i Javier León Pérez a N2 Galeria

N2 Galeria, c/ Enric Granados 62 de Barcelona, presenta del 8 al 30 de juny de 2017 dues exposicions individuals: Fugida i captura, de l'artista catalana Victòria Rabal (Barcelona, 1958)  i Tempus-Spatium de l'artista sevillà Javier León Pérez (Sevilla, 1977). Ambdós artistes experimenten amb el paper com a matèria primera i principal de la seva obra artística. Per a Victòria Rabal Merola, la matèria, especialment el paper i el vidre- té un paper rellevant en aquest treball. També l'aigua, el foc i l'aire. El paper aquí no és un suport sinó l'obra en si mateixa. No hi ha una representació, les esquerdes que dibuixa i conforma el propi material són la resposta al plec i de la tensió que les meves mans han insinuat. Esquerdes com a presència física i esquerdes com a metàfora. A la mostra s'exposen també peces de vidre bufat. Són vidres atrapats i sostinguts per malles d'acer. Una exploració en un món totalment contraposat al paper ia l'aigua: el vidre i el foc. L'aire és l'element que els uneix, l'aire és determinant a l'hora de donar forma al vidre, també determinant en l'assecat del paper. El projecte de Javier León Pérez reflexiona entorn al concepte de temps com a construcció mental i ho planteja com a element físic susceptible de ser acumulat. Per a això, treballa la idea filosòfica de la Simetria "Li", que fa referència a la raó subjacent en l'ordre de la natura tal com es reflecteix en la seva forma orgànica. Aquest ordre o "geometria natural" és generat de manera espontània en el món físic i es pot veure, per exemple, en l'escorça dels arbres, en les formes de les dunes de sorra, en la formació de patrons en les esquerdes de l'argila seca o en les ondulacions de la superfície de l'aigua. En la sèrie "Cydonia", les seves peces busquen capturar els patrons geomètrics subjacents generats per un continu "work in progress", en un paral·lelisme a aquells creats per la natura, que ens parla d'un procés temporal en constant canvi. Es tracta d'una mena de paisatge mental de solcs i ondulacions sinuoses, sorgits d'un procés de treball que genera, de manera ordenada i alhora aleatòria, estrats de trossos de paper, desenvolupant una lògica volumètrica orgànica. Javier busca en la seva obra lògiques internes on l'acumulació de trossos o tires de paper donen com a resultat patrons de repetició similars, trobant una coherència que s'aproxima a patrons de la natura- lesa. Es tracta d'un treball conscienciós, metòdic i detallista. Rigorós tant en la facturació com en el procés de treball. A la imatge,Victòria Rabal Merola "Cartografia mural".