Còmics, joguines, dibuixos i pintures de Feininger a la Fundació Joan March

La Fundació Joan March, c/Sant Miquel 11 de Palma de Mallorca, presenta a partir del 14 de juny Lyonel Feininger: Còmics, joguines, dibuixos i pintures. La mostra reuneix unes cent obres d'aquest artista americà i alemany mestre de la Bauhaus i una de les figures més peculiars de l'avantguarda històrica internacional. Aquests materials representen els diferents mitjans amb què Lyonel Feininger (1871-1956) treball, així com els principals motius i temes de la seva obra: figures i personatges urbans, arquitectures, vaixells i trens, paisatges i marines. Encara que Lyonel Feininger va néixer a Nova York, els seus pares, músics d'origen alemany, van voler que es traslladés a Hamburg per completar la seva formació musical quan tenia tan sols setze anys. Aquest doble origen, americà i alemany, va marcar la seva vida i obra. A Alemanya, Feininger va decidir abandonar la música per dedicar-se al que era veritablement la seva passió: el dibuix i la il·lustració. Després de rebre classes de dibuix a l'Allgemeine Gewerbeschule [l'Escola Pública d'Arts i Oficis] d'Hamburg, l'artista es va endinsar en un gènere llavors incipient, del qual seria un dels seus primers creadors: el còmic. Les seves vinyetes van ser publicades ràpidament, encara que de manera puntual, en revistes americanes i alemanyes. Aquesta activitat es consolidaria amb la signatura de contractes per a la revista alemanya Ulk (en 1895), Lustige Blätter [Pàgines còmiques] a l'any següent, següent, i, en 1906, el Chicago Sunday Tribune: per a aquest últim, Feininger va crear The Kin- der-Kids [Els nens Kin-der] i Wee Willie Winkie s World [El món de Willie Winkie], les seves historietes més rellevants. Després de consolidar la seva carrera com a il·lustrador, Feininger va fer un pas més enllà amb la intenció de buscar un mitjà d'expressió que li permetés desplegar lliurement la seva capacitat. De forma natural i progressiva, va anar deixant de banda les tires còmiques per a bolcar-se en la pintura. Encara que en els seus primers quadres va mantenir encara un vincle amb la caricatura, centrant-se en escenes de carrer i personatges exagerats, entre 1906 i 1908, després de residir a París, va treballar en una línia més abstracta abandonant pràcticament la figura i adoptant un llenguatge basat en les línies rectes i els plànols fragmentats de color. Portada de "The Chicago Sunday Tribune" amb imatge satírica de Lyonel Feininger, 29 d'abril de 1906. Col·lecció Achim Moeller, Nova York Portada de The Chicago Sunday Tribune amb imatge satírica de Lyonel Feininger, 29 d'abril de 1906. Col·lecció Achim Moeller, Nova York. En 1919 Walter Gropius el va convidar a formar part de la Bauhaus perquè dirigís el taller de gravat, en què Feininger va impartir classes fins a la seva clausura pels nazis el 1932. Aquesta experiència li va fer desenvolupar en profunditat la xilografia, tècnica que li va permetre aprofundir en els seus llenços en el joc dels diferents plans. Amb l'arribada del nazisme, el seu art va ser titllat de "degenerat". El 1937, va decidir tornar de nou als Estats Units, on viuria fins a la seva mort. A la imatge, Lyonel Feininger, "Sense títol (L'illa)", 1923. Col·lecció particular. Cortesia Moeller Fine Art, Nova York © The Lyonel Feininger Project, Nova York-Berlín