El 13 de setembre del 2017, l’artista alemany Michael Wesely va posar una càmera a l’interior de pavelló Mies van de Rohe, encarada cap a l’exterior, va activar el disparador deixant l’obturador obert i se’n va tornar cap a Berlín, on viu i treballa. Al cap d’un any exacte, el 13 de setembre del 2018, Wesely va tornar a Barcelona i va prémer de nou el botó, aquest cop per donar per conclòs el temps d’exposició.
El resultat és una fotografia de gran format, titulada 1:100 Past and Present, que relata el pas implacable del temps i esborra qualsevol rastre de presència humana tot i les 100.000 visites anuals del pavelló Mies van der Rohe. Des del 26 de setembre fins al 13 d’octubre del 2019, la fotografia ha estat exposada in situ, impresa sobre vidre al mateix lloc des d’on va ser presa, i ha produït un interessant efecte de reflexos entre la fotografia i la realitat. Amb cert aspecte fantasmagòric, la foto posa en evidència allò que roman i allò que desapareix, les presències i les absències, i proposa un interessant exercici d’arqueologia visual: cercar, amb ull analític, qualsevol mínim rastre de tot allò que ha pogut quedar plasmat en aquest any d’exposició malgrat no sigui perfectament visible ni evident a primer cop d’ull.
Escala més utilitzada en arquitectura. El títol, 1:100 Past and Present, evoca l’escala més utilitzada en arquitectura i Wesely hi juga, traslladant la idea d’escala, sempre vinculada a l’espai, a la dimensió temporal, com a homenatge a la Bauhaus, quan fa 100 anys de la seva fundació.
Al pavelló s’hi han pogut veure també dues altres obres en gran format de Wesely. Per una banda, una fotografia de l’estació de ferrocarril de Nova Delhi, amb una exposició de 10 minuts, que transforma l’agitació de la concurrència en una boira humana. La reflexió és interessant: com més llarga és l’exposició, més buida queda la foto. També s’hi ha pogut veure l’obra titulada Giverny –situada a la part exterior–, una foto presa durant sis mesos en un entorn natural –un estany– que adquireix un aire pictòric i que proporciona una visió més abstracta del pas del temps.
Fotografies de gran format. Nascut a Munic l’any 1963, Michael Wesely fa anys que experimenta amb fotografies de gran format i llargs temps d’exposició per a les quals ha desenvolupat una particular tècnica pròpia. Tant la directora de la Fundació Mies van der Rohe, Anna Ramos, com el comissari artístic de la proposta, Joachim Jäger, han destacat que, tot i l’aparent simplicitat, l’arquitectura del pavelló presenta certes complexitats i que estan en una contínua exploració de nous espais i noves possibilitats a l’hora de presentar-hi peces artístiques.
A la imatge, impresa sobre vidre, l’obra en gran format de Michael Wesely ofereix un interessant joc de reflexos entre realitat i fotografia. Foto: Anna Mas.
Aquest article es va publicar en l'edició de paper de bonart n. 188 (novembre i desembre 2019 i gener 2020).