La Galería Juan Silió (carrer Sol, 45) de Santander inaugura l’exposició ¿A qué hora comienza la revolución?, una proposa de Nuno Nunes-Ferreira (Lisboa, 1976), que es pot veure des del 17 de juny al 12 s’agost.
Tal com explica l’autor del text de l’exposició, Adonay Bermúdez, la llibertat d'expressió a Portugal és un concepte bastant recent, sobretot si està relacionada amb la premsa escrita. Des de l'aparició del primer diari l’any 1640 (Gazeta da Restauração) fins a l'actualitat parlem de més de tres quartes parts d'opressió. Fins i tot, en aquells períodes històrics pseudodemocràtics, com la Primera República (1910-1926), les censures eren habituals, encara que amb presències dissemblants. Així mateix, aquestes supressions o modificacions per part de la monarquia, la política o la religió no únicament s'exercien en els mitjans de comunicació escrits, sinó que van transcendir al teatre, el cinema, a la televisió, a la música, a la ràdio i, per descomptat, a les arts plàstiques.
Partint d'aquesta línia, Nuno Nunes Ferreira centra el seu discurs a partir del 25 d'abril de 1974, amb l'anomenat Dia de la Revolució Portuguesa o La Revolució dels Clavells, que va posar fi a l'Estat Novo, la dictadura de 48 anys liderada principalment per Antonio de Oliveira Salazar. ¿A qué hora comienza la revolución? al·ludeix a les 0h20min d'aquell 25 d'abril quan a la ràdio va sonar Grândola, Vila Morena de Zeca Afonso, una cançó que fins llavors estava prohibida per considerar-se comunista.
¿A qué hora comienza la revolución? s'inicia amb la compra d'una postal que conté una imatge molt representativa de la Revolució dels Clavells. Enviada de Portugal a Alemanya el 28 de juliol de 1975, compta amb un petit text escrit en alemany que va suposar el punt de partida per a l'artista. “Portugal està alliberat. És visible cada dia. Llegim diàriament les mentides dels mitjans de comunicació. Veiem la realitat diàriament. Quina diferència. Salutacions cordials. Karin + Bernd”. Aquestes mentides ja no poden procedir dels mitjans portuguesos perquè en aquesta data la llibertat era palpable, sinó que els autors de la postal es refereixen segurament als mitjans estrangers o als feixistes portuguesos que, un cop fugits principalment a Espanya, feien contrainformació des del exterior. Cal tenir en compte també que la carta va ser enviada durant l’anomenat Estiu Calent, una època marcada per una forta inestabilitat del govern recentment instaurat, forçant la dimissió del primer ministre Vasco Gonçalves.
L’exposició s’inaugura el 17 de juny a les 8 del vespre.