Col·lecció Bassat, 1980-1989 (II)

La Nau Gaudí de Mataró presenta fins al 24 de setembre del 2017 l'exposició de la Col·lecció Bassat, 1980-1989 (II). En la dècada dels 80 es comencen a dinamitzar els organismes que donaran impuls a la creació artística produïda a Catalunya. La celebració de la Primavera Fotogràfica, entre el 1982 i el 2002, i la descentralització cultural i artística més enllà de Barcelona, propicien l’emergència de nous artistes en diferents poblacions catalanes, nous crítics i nombroses galeries d’art. Dues dècades més tard, concretament l’any 2010, el Consorci Museu d’Art Contemporani de Mataró, constituït per l’Ajuntament de Mataró i la Fundació Privada Carmen & Lluís Bassat, fa públiques per primera vegada les diferents peces que componen la Col·lecció Bassat: un total de 1.500 obres d’art originals i un ampli fons d’obra gràfica es comencen a exhibir a la Nau Gaudí de Mataró. El fons, un dels més significatius de l’art català de la segona meitat del segle XX, omple un buit cronològic existent en les col·leccions d’altres museus catalans. Enguany, i amb l’adquisició d’una trentena de peces noves abans no exposades al públic, el Consorci inaugura la segona mostra dedicada als anys vuitanta, que porta per títol Col·lecció Bassat Art Contemporani de Catalunya 1980-1989 (II). Prop d’un centenar de peces signades per 32 artistes nacionals i internacionals penjaran de les parets de la Nau Gaudí fins al 24 de setembre del 2017, en una exposició que gira a l’entorn del Ford Fiesta Naturaleza Veloz. El vehicle, segons elecció publicitària de l’agència Bassat, Ogilvy & Mather, va ser pintat l’any 1989 per Josep Guinovart davant de la Tecla Sala de l’Hospitalet de Llobregat. Al costat de l’automòbil, s’exhibeixen peces significatives, com ara la quinzena de pintures d’Albert Ràfols Casamada, encapçalades per la seva tela Doble espai doble (1980). Les acompanya la sèrie recentment adquirida per la col·lecció de 20 dibuixos de l’escultor Tom Carr, que contenen il·lustracions de composicions geomètriques de torres, estructures en espiral i escalinates, al·ludint inconfusiblement a l’antiga torre de Babel. També hi ha el bronze Fuga (1980), de Josep Maria Subirachs, i les escultures femenines de regust noucentista de Carlos Martín Maño. I un parell d’artistes fins ara desconeguts: Jean Budz i Francesc Subarroca. El primer, amb l’autoretrat fet amb cartó Tête de Personnage (1988), que recorda l’art povera, i l’espectacular obra Sortie non indiquée (1975-1981) de més de 2,30x3,10 m. El segon, Francesc Subarroca, presenta al públic pràcticament la totalitat de la seva extensa obra, que al llarg de la seva vida ha guardat gairebé en secret a Barcelona. Tampoc s’havien presentat abans al públic les obres dels artistes Joan Bennàssar, Ramón Bilbao, Joan Cardells, Tom Carr, Luis Elorriaga, Luis Gordillo, Antoni Guansé, Keith Haring, Ricard Jordà, Robert Llimós, Pablo Mañé, Joan Mora, Mario Pasqualotto i Enric Pladevall. A la vegada, s’exhibeix l’obra de Laura Iniesta El secreto (1984), una peça que il·lustra un flirteig entre l’abstracció i la figuració vegetal similar a Georgia O’Keeffee, i la de Carmen Grau titulada Veus? (1986), inspirada en la poesia de Maria Mercè Marçal. Totes dues constitueixen les dues úniques artistes representades a l’exposició, un fet que evidencia la manca de visibilitat de les dones en l’art d’aquest període a casa nostra. Finalment, posen el toc final les obres, en aquest cas ja conegudes, d’Enric Ansesa, Rafael Bartolozzi, Jim Bird, Joaquim Chancho, Joan Hernàndez Pijuan, José Niebla, Gerard Sala, Xavier Serra de Rivera, Miquel Vilà i Joan Pere Viladecans. En definitiva, la mostra és una bona proposta per descobrir i gaudir de les tendències artístiques de la dècada dels 80 a Catalunya. A la imatge, el Ford Fiesta "Naturaleza Veloz” pintat per Josep Guinovart.