En un d'aquells llibres que recomanava l'antropòleg Alberto Cardín als –estupefactes– estudiants de Belles Arts de la dècada dels vuitanta (sorprenents llibres amb capítols intitulats: "La bellesa s'aconsegueix amb el sofriment" o "Els homes són comestibles"), l'autor parlava d'una tribu de la Melanèsia que tenia l'inusitat costum d'anomenar rei al darrer en arribar a la seva comunitat, ja fos qüestió temporal (el nounat) o espacial (el visitant foraster, que mai huaria imaginat ser tan ben rebut).
Si anem al món de l'art, ja fa dies que, amèn de les inefables vaques sagrades de sempre, el mercat utilitza la més jove de les sangs creatives com a material d'usar i llençar. Nous talents seran immediatament substituïts per d'altres inevitablement més joves encara, en una dinàmica delirant i despietada com aquell petit emperador. Aquesta tendència sembla haver donat una altre tomb de rosca recentment a la Documenta de Kassel, que ha volgut prescindir voluntàriament de grans noms i presentar només obra d'il·lustres desconeguts. Tots els artistes, joves o vells, són, definitivament, intercanviables.
La Xina A.R.T. aposta, des de fa temps, per donar veu i visibilitat a nous creadors, en diverses propostes: exposicions col·lectives (El Basar del Xino), performances (Houdini Performance Festival), música (La Xina Sona), pedagogia (Xinaxinorri) o literatura i pensament (La Conxinxina). Des de fa uns quants estius, desenvolupa un projecte exclusivament dissenyat per a joves artistes: "Barcelona emergents".
Aquesta nova edició consta de dues mostres, a càrrec de la japonesa Mariko Kumon i de la italiana Giulia De Manincor. Ambdues presenten propostes íntimes i suggeridores, cadascuna en un dels dos pisos de la galeria.
Les exposicions es poden veure a l’espai La Xina A.R.T. (carrer Hort de la bomba, 6) de Barcelona, del 20 de juny al 15 de juliol. La inauguració és el mateix dia 20 a 2/4 de 8 del vespre.