L'Espai d’Art Casa Piera mostra els gravats d'Àngel Domènech

L’Espai d’Art Casa Piera, carrer Pintor Fortuyn 21 de Barcelona, presenta del 10 al 24 de juny l'exposició Blanc, negre i més, que recull gravats de Àngel Domènech. Com diu el mateix artista, aquesta és una "exposició de retrobament, en part, amb el blanc i negre dels inicis al Gravat. No és Punta seca, Aiguafort o Aiguatinta, és Col·lagraph, la tècnica amb una més amplia diversificació en quant a suports textures i tractaments, ja siguin additius, afegits o d’altres... En aquesta exposició, hi ha una part de gravat numerat i emmarcat , amb un tiratge determinat a cada un d’ells, en blanc i negre e imprès amb papers industrials de les marques Michel, Arches i Fabriano. Però, com ja sabeu, el color i el paper fet a mà és lo més representatiu dintre de la meva obra. Fusionar pintura i gravat és la meva constant. La Pintura com a prolongació del Gravat. Qui ha conviscut un temps, o uns dies, a qualsevol poble de València, haurà observat, o millor dit, haurà escoltat la remor d’instruments dels músics de la banda, que van assajant de forma individual les partitures a casa seva, i que desprès d’assajar col·lectivament a la banda, interpretaran als concerts o cercaviles. Als pobles, hi ha dos maneres de despertar de bon mati a la gent, sobretot en festes. Una molt sorollosa i estressant que consisteix en petards a dojo i un altra més dolça i agradable “la despertà” musical. Qui la viu per primer cop es troba obrint els ulls i les orelles al dia amb una melodia construïda per la tuba, el saxofon, el trombó, la flauta travessera, el clarinet, el tabal... instruments de vent i percussió que comences a escoltar confós amb el teu propi són i que suaument reconeixes com procedent del exterior de la part de baix del carrer i mica en mica, a petits passes, es va apropant “in crescendo” esclatant d’esplendor al passar per davant de la porta de casa, per després allunyar-se “decrescendo” igual de suau i dolça que com havia arribat. Es un luxe subtil, petit i grandiós, que unifica a tota la gent del poble, que fa que mig endormiscat encara tornis tirar-te el llençol per sobre i volta a dialogar amb Morfeo o bé que et llevis ple d’energia, d’aquella de la que únicament ens omple la música. A la imatge, gravat (detall) d'Àngel Domènech.