L'homenatge cinéfil al Guernika del Reina Sofia

El Museu Reina Sofia, carrer de Santa Isabel 52 de Madrid, projecta els dies 22 i 23 de juny de 2017 a l'Auditori Sabatini quatre peces cinematogràfiques sobre el Guernica realitzades pels cineastes Robert J. Flaherty, Alan Resnais i Robert Hessens, Iñaki Elizalde, i Guillermo G. Peydró. Les projeccions es duran a terme en el marc del programa Intervals, (treballs fílmics recents difícils de veure en els circuits comercials) Seqüències Guernica. El mural en l'assaig documental, una sessió doble que desenvolupa la relació entre la gran obra de Picasso i el documental, i en el qual es projectaran quatre peces cinematogràfiques rodades entre 1949 i 1952 per Robert J. Flaherty, Alan Resnais i Robert Hessens, Iñaki Elizalde i Guillermo G. Peydró. Cadascuna d'elles implica un model de pràctica documental radicalment diferent a la resta i alhora contraposats entre si. D'aquesta manera, la sessió no només busca demostrar l'amplitud i elasticitat del gènere, sinó també el seu protagonisme per examinar les inquietuds que ha despertat Guernica en diferents períodes. La Guerra Civil Espanyola s'ha interpretat com la primera gran guerra d'imatges. Fotografia, cinema i gràfica van a desplegar-se en un vast nombre de formats, com el reportatge bèl·lic, el noticiari fílmic, les revistes il·lustrades o els cartells urbans, i de contextos internacionals, buscant convèncer i mobilitzar l'opinió pública estrangera. Picasso no va ser aliè a aquest "bombardeig" mediàtic. La relació entre l'obra i el cinema documental és ambivalent. D'una banda, Guernica s'ha interpretat com l'intent de pensar la pintura des de la pantalla de cinema. Algunes característiques essencials de l'obra, com el blanc i negre, la dimensió panoràmica, la recerca d'una recepció massiva i la seva ubicació davant d'un cinema dins el Pavelló espanyol de l'Exposició Universal de 1937, pel qual va ser encarregada, argumenten aquesta possible interpretació. Alhora, el cinema documental s'aproxima a Guernica com l'única imatge del succés. En l'inici de la guerra moderna, definida pel triomf absolut dels mitjans tècnics de destrucció massiva, resulta paradoxal que l'única imatge del bombardeig de la població basca sigui aquella fixada des del anacronisme de la pintura. Guernica, com ha escrit Nancy Berthier, és "una imatge absent". De quina manera negocien els cineastes amb aquesta propietat de la pintura entre el registre i l'al·legoria? Quins són els diferents Guernicas que van a aparèixer en aquests quatre assaigs fílmics? A la imatge, fotograma de Guillermo G. Peydró, "Las variaciones Guernica", 2012.