Les incomfortables zones de comfort d'Allan Kaprow al CA2M

CA2M Centro de Arte Dos de Mayo, avinguda de la Constitució 23 de Móstoles (Madrid), presenta del 30 de juny al 8 d'octubre la mostra Allan Kaprow.Comfort Zones. Juny 1975, comissariada per Elena Fernández Manrique. Al juny de 1975, fa exactament 42 anys, Allan Kaprow va realitzar el happening Comfort Zones a la Galeria Vandrés de Madrid. L'acte va consistir en vuit protocols per a parelles, mostrats en un moment en què l'expressió de la intimitat encara romania coartada per un règim autoritari. La mostra que presenta el CA2M rescata aquest capítol fonamental de la història de les galeries madrilenyes, que va contribuir a la normalització de la innovació en el camp de l'art contemporani. L'exposició reconstrueix, a partir d'aquesta anècdota aparentment menor, la història del risc i la sincronització internacional del mercat de l'art espanyol, en un temps sociopolític convuls marcat per l'ocàs del règim franquista. A Madrid, la Galeria Vandrés -dirigida per Fernando Vijande, Gloria Kirby i Marisa Torrente- era un dels llocs de trobada d'artistes, poetes, músics, col·leccionistes i empresaris del moment. Altres galeries d'art com Buades, Egam, Edurne i Sen, a les que havien inspirat les més veteranes Joana Mordó, Biosca i Theo, van jugar en els anys setanta i després en els vuitanta, un paper fonamental a l'hora d'obrir la cultura a noves disciplines i formats. Era una dècada d'experimentació i les tendències creatives passaven per una reformulació en els seus conceptes. Però la Galeria Vandrés destacava per la seva capacitat de generar atenció: el 1973, la policia havia clausurat en aquesta sala l'exposició homenatge a Picasso La Paloma, en què Alfredo Alcaín exposava un maniquí nu; la mostra es va tornar a obrir al cap de pocs dies, després que l'maniquí se li posessin unes calces. Fernando Vijande -primer des Vandrés i després des de la seva galeria homònima, on organitzaria la mítica exposició d'Andy Warhol en 1983- va assumir la interdisciplinarietat característica d'aquests anys amb un perfil internacional. A Espanya, les disciplines performatives es van forjar al voltant del grup ZAJ i d'artistes vinculats al Centre de Càlcul, com Yturralde o Alexanco. En aquesta tradició incipient, Vijande va organitzar a Vandrés performances de Charlotte Moorman o Michael Buthe, juntament amb mostres dels seus artistes nacionals. El 1975, Vijande va convidar a Allan Kaprow a desenvolupar un happening per a la galeria. D'aquesta proposta neix Comfort Zones, que es va realitzar els dies 10 i 11 del mes de juny. El títol fa referència a les bombolles espacials i invisibles que vam crear inconscientment al voltant del nostre cos en relació als altres, i a la posició que aquest estableix a l'hora de delimitar les fronteres de les nostres zones de confort. Encara que van ser set parelles les que van interpretar el happening, la pel·lícula Comfort Zones, transferida a format digital, només retrata l'activitat duta a terme per dos performers: els components del grup Body, Mario Costes i Esther Llorden, un col·lectiu de performance habitual de l' Galeria Vandrés, en què també participava com a membre actiu l'avui comissari i crític d'art contemporani Mariano Navarro, que en aquesta ocasió va actuar com a assistent de càmera del fotògraf que va filmar la pel·lícula, David Seaton, pintor i també col·laborador habitual de la galeria. En Comfort Zones els factors temporal i espacial jugaven un paper determinant en l'acció: la paraula clau now (ara), pronunciada alternativament per cada un dels membres de la parella en diferents situacions i escenaris, establia el moment on cadascú arribava aquesta zona de confort. El material d'arxiu de l'època articula l'exposició que ara podem veure al CA2M: algunes projeccions i àudios, els activity booklets (quaderns d'activitat) reunits en aquella mostra i la maqueta original i inèdita del quadern que va acompanyar a Comfort Zones, amb les indicacions de l'artista i les seves fotografies originals -reeditado en facsímil per aquesta ocasió-. A aquest material s'afegeixen alguns activity booklets presents a l'arxiu de la Galeria Vandrés: llibres d'instruccions amb els que acompanyaven els seus happenings els performers, sempre en la idea que comença a arrelar en els anys setanta -amb figures com Joseph Beuys- que l'artista es dissol en el públic. A la imatge, fotografia d'Allan Kaprow.