Blueproject Foundation, primera individual de Jose Dávila

La Blueproject Foundation, carrer de la Princesa 57 de Barcelona, presenta del 20 de juny al 29 d'octubre del 2017 a Il Salotto Every Blind Wondering Ends in a Circle, comissariada per Renato Della Poeta i Aurélien Li Genissel i primera exposició individual de l'artista mexicà Jose Dávila a la ciutat. La mostra descobreix quatre escultures de la sèrie Joint Effort (Esforç Conjunt), grup d'obres en les quals l'artista reflexiona sobre l'atracció i la tensió entre els materials, emfatitzant, en aquest cas, la relació de transparència i opacitat dels mateixos. Les escultures transmeten simultàniament els interessos de Dávila per l'arquitectura, el minimalisme i la Història de l'Art i capten un moment de suspensió i tranquil·litat ominosa. La seva aparent quietud és el resultat de la correspondència entre les forces, l'equilibri i la gravetat de la Terra. El treball escultòric de Dávila insisteix en una oposició de materials aparentment antagònics les forces i formes s'equilibren per modelar un tot harmònic que transforma les seves creacions en una mena de efígies de les nostres dubtes i contradiccions. Unes apories formals, visuals i materials de què s'apoderen unes escultures en què conviuen la fragilitat i la resistència, la calma i la tensió, la geometria i l'atzar. Una inestable quietud la suggerent poesia transforma l'acollidor espai d'Il Salotto en un recorregut de reflexos inesperats i tangibles diàlegs, en un camp de llampades i símbols. L'obra de Jose Dávila qüestiona la tradició modernista que ha donat forma a l'art del segle XX; a través de l'apropiació i la conseqüent reconfiguració, l'artista utilitza com a material de treball les obres de certs artistes, posant especial èmfasi en com han estat registrades i posades en circulació a manera d'imatges. Recorrent a la duplicació i a l'alteració, Dávila fractura les dinàmiques de reconeixement que normalment permeten la configuració de icones i de maneres de veure. Una altra via per problematitzar l'anterior és transformar el pròpiament pictòric a elements escultòrics, imposant conseqüències espacials al que solia ser bidimensional. El seu treball escultòric pren com a punt de partida l'especificitat dels materials utilitzats, la seva procedència o el seu valor són elements que entren en joc; materials industrials com el vidre, l'acer o el concret, interactuen amb materials naturals "en cru" com roques o marbre. Dávila també utilitza objectes comuns com caixes de cartró per crear rèpliques d'altres escultures fàcilment recognoscibles, amb l'afany d'evidenciar com certes formes d'ocupar l'espai també s'inscriuen en aquest sistema de referencialitat visual. Influenciat per la seva formació com a arquitecte, Dávila disposa dels objectes com si fossin els elements bàsics del dibuix (punt, línia i pla) per crear construccions que posen a prova nocions d'equilibri, estabilitat i permanència. A la imatge, escultures de l'artista mexicà Jose Dávila.