Els bells monstres d'Ismael Smith arriben al MNAC

El Museu Nacional d’Art de Catalunya, Parc de Montjuïc s/n de Barcelona, presenta del 23 de juny al 17 de setembre de 2017 una exposició dedicada a l’obra i la personalitat de l’escultor, gravador i dibuixant Ismael Smith (Barcelona, 1886 – White Plains, Nova York, 1972). Aquesta mostra, comissariada per Josep Casamartina i Parassols ofereix, per primera vegada, una visió panoràmica de tota la seva producció, en gran part inèdita, i presenta més de 400 obres que permeten descobrir un personatge extraordinari en la seva complexitat. Ismael Smith, la bellesa i els monstres abasta tota la trajectòria de l’artista i presenta les múltiples disciplines que va practicar: l’escultura, el dibuix, la il·lustració, el cartellisme, el disseny gràfic, l’interiorisme, la ceràmica, el disseny de joies, els gravats, els exlibris i, fins i tot, la pintura, una faceta gairebé desconeguda de l’artista. En total s’exposen més de setanta escultures, cent cinquanta dibuixos i projectes de monuments, prop de quaranta gravats –que reflecteixen la seva important producció en aquest camp–, un conjunt de joies, ceràmica i una col·lecció completa d’exlibris, activitat per la qual va ser molt reconegut als Estats Units. Gairebé la meitat d’aquestes obres procedeixen del Museu Nacional d’Art de Catalunya, que compta en els seus fons amb més de 400 dibuixos, 300 gravats i un centenar d’escultures de l’artista, que en bona part s’exposen ara per primera vegada. Part d’aquest important conjunt procedeix de la donació que va fer l’artista mateix l’any 1955, i una altra part correspon a la donació realitzada a finals dels anys 1980 per Enrique García-Herraiz i Elisabeth Knapp. A més, l’exposició presenta també obres del Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía de Madrid, la Hispanic Society of America de Nova York, la Fundación Mapfre, Calcografía Nacional/Real Academia de Bellas Artes de San Fernando, el Museu d’Història de Catalunya, la Biblioteca de Catalunya, la Fundació Palau, l’Institut d’Estudis Catalans, la Fundació Pau Casals, el Museu Abelló i el Museu d’Art de Cerdanyola, a més de col·leccions particulars de Barcelona, Madrid i els Estats Units. Ismael Smith va ser molt famós a Catalunya durant els primers quinze o setze anys de la seva carrera, des de 1903 –quan amb disset anys va obtenir el primer guardó a Barcelona– fins a 1919 –que va marxar a viure als Estats Units–. Allà no va poder integrar-se com esperava i va anar deixant progressivament la pràctica de l’art per dedicar-se, com a estudiós aficionat, a l’estudi de la cura del càncer, un tema que l’obsessionava. El 1960 acabaria internat, en contra de la seva voluntat, al sanatori psiquiàtric de Bloomingdale, als afores de Nova York, on va morir el 1972. Enmig del classicisme i l’academicisme que van envair l’escultura catalana de la primera meitat del segle XX, l’obra de Smith era una provocació constant i l’artista en va pagar les conseqüències. La deformació de caràcter grotesc, en uns casos, o expressionista, en d’altres, en l’escultura; l’ambigüitat sexual de bona part de les seves figures, ja fossin masculines o femenines, dels seus dibuixos satírics, o les escenes mig esperpèntiques dels seus gravats, no podien encaixar mai en el plàcid mediterranisme que s’estava im- posant com a única sortida possible al modernisme. L’obra de Smith, inquietant i variada, aniria quedant al marge del discurs oficial de l’art català, fins arribar al desclassament i el menyspreu. La seva personalitat provocadora el va convertir en un personatge incòmode. Tanmateix, tampoc seria un artista oblidat del tot, però no se’l consideraria digne de figurar entre els grans escultors catalans del segle XX, com es mereix. Aquest fet vindria donat per la seva producció transgressora, sempre por- tada al límit, en el món d’ordre del noucentisme en què estava immers. De fet, la seva figura no es començaria a revisar seriosament, encara que sempre de forma molt parcial, fins uns anys després de la seva mort, a partir dels anys vuitanta del segle passat. L’exposició que ara organitza el Museu Nacional es proposa culminar aquest procés de recuperació i reconstruir la complexa i accidentada trajectòria de l’artista. A la imatge, Ismael Smith. Sense títol, cap a 1911. Museu d’Art de Cerdanyola (detall).