Mercat de l'Art: Discrepàncies

Sembla ser que el mercat de l’art dona signes fiables d’una recuperació d’acord amb els resultats obtinguts en les últimes fires i subhastes celebrades. El mes de febrer passat, a la capital espanyola, Arco, ArtMadrid17 i, a principis de març a la Ciutat Comtal, Fama (Fira d’Art Modern i Antic de Barcelona) obrien les seves portes. En la 36a edició d’Arco, la fira més esperada en el panorama estatal, s’ha constatat que la recuperació del mercat artístic sembla una realitat. Després de gairebé vuit anys suportant una crisi sense precedents, l’art torna a brillar com un dels actius més valorats. Una fira  caracteritzada per un major predomini de la pintura i la fotografia que en edicions anteriors i en què les estridències han deixat pas a un art més conservador. Amb més de 200 galeries i amb l’Argentina com a país convidat, Arco continua demostrant que aguanta els avatars del mercat encara que aquests siguin durs. Tot i que, sense saber les xifres de l’any anterior, difícilment podem fer judicis. La veritat és que la majoria d’expositors estan d’acord que hi ha molta més alegria i que la intenció per comprar és més evident. Les úniques xifres són les oficials, en què cal destacar les deu obres adquirides per la Fundació Arco, per valor de 146.000 euros, sufragats amb fons procedents de donacions de particulars i de la recaptació del sopar celebrat amb motiu dels premis Fundació Arco 2017. Les obres adquirides corresponen a set artistes de set galeries participants: Falke Pisano, Ellen de Bruijne Projects (Amsterdan); tres peces d’Ivan Grilo, Casa Triãngulo (São Paulo); Daniel Steegmann Mangrané, Esther Schipper (Berlín); Sergio Prego, Ethall (Barcelona); 2 de Von Calhau!, Pedro Alfacinha (Lisboa); Gwenneth Boelens, Klemm’s (Berlín), i Irma Blank, P420 (Bolonya). Aquestes adquisicions passaran a formar part de la Col·lecció Fundació Arco. Igualment, com és habitual, el Museu d’Art Reina Sofia ha adquirit en la present edició un total de 18 obres de dotze artistes, de l’Estat espanyol i de fora, per un valor global de 389.200 euros. S’han comprat treballs de caràcter històric, com ara els d’Eloy Laguardia i Mathias Goeritz, pertanyents a l’Escola d’Altamira; diverses obres d’artistes lligats amb el Centre de Càlcul, a més de treballs de Mladen Stilinovic, Ferran García Sevilla, Anna Opermann, Anne-Marie Schneider i Adriana Bustos. Pel que fa a les fires d’ArtMadrid17 i Fama2017, els galeristes gelosos de les seves vendes –segons la veracitat dels punts vermells– no aporten cap xifra que reveli com s’ha desenvolupat l’esdeveniment. Una aparença de continguda satisfacció davant d’un hermetisme total. No sabem per què hi ha tanta por de facilitar la informació econòmica. Només les institucions, els museus i algunes fundacions fan ostentació de les seves compres com un motiu per ressaltar el prestigi de l’entitat. En breus dies tindrem els informes econòmics globals sobre el mercat de l’art elaborat per les expertes Clare McAndrew i Rachel Pownall, en els quals, sens dubte, podrem prendre el pols i contrastar valoracions. Una polèmica que està servida a causa de les diferències entre totes dues sobre uns resultats fiables de les xifres globals. Els experts estan impacients per saber quines són les diferències i quina metodologia han aplicat per oferir amb més exactitud unes xifres que a gairebé ningú interessa revelar. Un mercat que continua sent tan opac com glamurós.

A la imatge, a banda de les adquisicions, la fira Arco també  inclou la convocatòria de diversos guardons. El premi BEEP d’art electrònic ha estat en aquesta ocasió per a Luis Lugán, un dels referents històrics en la utilització de la tecnologia en l’art. A la imatge, l’obra S/t, del 1967.